montesPronúncia(i): /ˈmɔn.teːs/ montēs nominatiu plural de mōns vocatiu plural de mōns acusatiu plural de mōns
montarRimes: -aɾ Etimologia: Del francès monter, del llatí mons («mont»). montar (present monto, passat monté, futur montaré) muntar Primera conjugació regular
montvolíeu: Mont Pronúncia(i): Rimes: -ont Homòfons: mon, món Etimologia: Del llatí monte(m), acusatiu de mōns, segle XII. mont m. (plural monts) (arcaisme
montévolíeu: monte Pronúncia(i): Peninsular: septentrional /monˈte/, meridional \moŋˈte\ Americà: alt /monˈte/, baix \moŋˈte\, austral /monˈte/ Rimes: -e monté primera
MontPotser volíeu: mont Pronúncia(i): Rimes: -ont Homòfons: mon, Mon, món, mont Etimologia: De mont. Mont Prenom femení hipocorístic de Montserrat Cognom d’origen