matarPotser volíeu: MATAR Pronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: matà Etimologia: Del llatí vulgar *mattare, de mattus («embriac, atordit») o bé de mactāre («sacrificar
mataPotser volíeu: Mata, matà, matá Pronúncia(i): oriental /ˈma.tə/, occidental /ˈma.ta/ Rimes: -ata mata f. (plural mates) (botànica) Formació vegetal llenyosa
MatiPotser volíeu: mati, matí, MATÍ, māti Mati anim. Prenom masculí, equivalent al català Maties. Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noi, 2009. Barcelona:
matequítxua mati («carabasseta») [3]. Etimologia: De matar [4-5]. mate m. (plural mates) (escacs) mat mate inv. (plural mates) mat (sense brillantor) mate m
matisar(amatizō, «barrejar»), o potser de λαμμα (lamma, «matís, tonalitat»), o de μεταξύ (metaxý, «entre»). matisar trans. En una obra gràfica, ajustar els matisos