- Pronúncia(i): oriental /ʎəŋˈɡwa.d͡ʒə/ⓘ, occidental /ʎeŋˈɡwa.d͡ʒe/
- Rimes: -adʒe
- Etimologia: Del català antic lenguatge ja pronunciat palatalitzat, del llatí *linguāticum («manera de parlar, llenguatge»), de lingua («llengua bucal, llengua parlada»), segle XIV. Equivalent a llengua i el sufix -atge.
Nom
llenguatge m. (plural llenguatges)
- Facultat humana de comunicar-se amb un codi lingüístic compartit per una comunitat.
- Manera d’expressar-se.
- Terminologia pròpia d’un camp, disciplina, activitat.
Compostos i expressions
- llenguatge informàtic: Cadascun del conjunt de normes i codis que permeten comunicar-se amb un sistema informàtic.
- llenguatge de programació: Llenguatge informàtic normalment representat amb paraules, símbols i números (però que també pot ser presentat per esquemes gràfics), que permet indicar a un sistema informàtic un conjunt d'instruccions a seguir, és a dir, que permet crear programes d'ordinador.
Miscel·lània
- Síl·labes: llen·guat·ge (3)