licitusEtimologia: Del verb licet. licitus m., licita f., licitum n. (comparatiu licitior, superlatiu licitissimus) permissible legal, lícit Primera i segona declinació
licitarPronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: licità Etimologia: Del llatí licitari. licitar trans. Disputar la compra d’una cosa oferint un preu superior a d’altres
lícitesPotser volíeu: licites, licités Pronúncia(i): oriental /ˈɫi.si.təs/, occidental /ˈɫi.si.tes/ lícites f. pl. Forma plural de lícita.
licitaPotser volíeu: licità, lícita Pronúncia(i): oriental /ɫiˈsi.tə/, occidental /ɫiˈsi.ta/ Rimes: -ita licita Tercera persona del singular (ell, ella, vostè)
lícitaPotser volíeu: licita, licità Pronúncia(i): oriental /ˈɫi.si.tə/, occidental /ˈɫi.si.ta/ lícita f. (plural lícites) Forma femenina de lícit. Síl·labes: