lera

Pronúncia(i): Rimes: -aɾse Etimologia: Del prefix a- i fal·lera. afal·lerar-se pron. Tenir obsessió per alguna cosa, desitjar-la intensament. Primera conjugació

Potser volíeu: afal·lera afal·lerà (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de afal·lerar-se.

volíeu: afal·lerà Pronúncia(i): Rimes: -eɾa afal·lera Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de afal·lerar-se. Segona persona

gèl·lera f. ‎(plural gèl·leres) (mallorquí, menorquí) xucla vera Síl·labes: gèl·le·ra (3) Anagrames: llegaré, regalle Obres de referència: DCVB gèl·lera.

Pronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: afal·lerà afal·lerar Forma de l'infinitiu afal·lerar-se. Síl·labes: a·fal·le·rar (4) Anagrames: aferralla, aferrallà