kantaa

Potser volíeu: cantaré Pronúnciaⓘ: /kanˈtaː.re/ Etimologia: Del llatí cantō, freqüentatiu de canō. cantare cantar Primera conjugació tema a, auxiliar

Pronúncia(i): /ɪŋ.kanˈtaː.tɔr/ incantātor m. ‎(genitiu incantatōris) eixarmador, encantador, bruixot

Pronúncia(i): /iŋ.kanˈtaː.rɛ incantāre infinitiu del present actiu de incantō

Pronúncia(i): /ɪŋ.kanˈtaː.tʊm/ incantātum supí acusatiu de incanto

Pronúncia(i): oriental /kənˈta.ɾi.ðəs/, occidental /kanˈta.ɾi.ðes/ cantàrides f. pl. Forma plural de cantàrida.