glabre/ˈɡɫa.bɾe/ Rimes: -abɾe Homòfon: glabra Etimologia: Del llatí glaber, segle XX. glabre m. (femení glabra, plural invariable glabres) Sense pèls. (botànica)
glabelaAmericà: alt /ɡlaˈbe.la/, baix \ɡlaˈβe.la\ Rimes: -ela glabela f. (plural glabelas) (anatomia) glabel·la Síl·labes: gla·be·la (3) glabela. Diccionaris
glabelaslas\, meridional \ɡlaˈβe.lah\ Americà: alt /ɡlaˈbe.l(a)s/, baix \ɡlaˈβe.lah\, austral \ɡlaˈβe.las\ Rimes: -elas glabelas f. pl. forma plural de glabela
glabel·laPronúncia(i): Rimes: -ɛlla Etimologia: Del llatí científic glabella, de glaber («glabre, pelat»). glabel·la f. (plural glabel·les) Eminència de l’os frontal
bwa-sipbwa-sip Bot. (Styrax glaber Sw.). Vilayleck, Elisabeth. Ethnobotanique et médecine traditionnelle créoles, 2002. Matoury: Ibis Rouge, 124. ISBN 2-84450-134-6