faula de persones

singular (tu) de l'imperatiu del verb fabular. Pronúncia(i): /ˈfaː.bʊ.la/ fābula f. ‎(genitiu fābulae) història, narració, conte faula invenció, contalla

Del llatí compŭtus, doblet de cómputo. cuento m. ‎(plural cuentos) conte històries, romanços faula, bola cuento primera persona del singular (yo) del present

fabulari ‎(«dir faules»). fabular intr. Imaginar històries o fantasies. Primera conjugació regular Formes compostes i perifràstiques Paradigmes de flexió: fabulo

L'incendi de casa meva amenaçava d'escampar-se per tota la ciutat. anunciar Hoc scriptum est tibi, qui, magna cum minaris, extricas nihil. Aquesta faula va per

de Déu, 2005) (septentrional) Assaciar, aturar la gana. «De Satan és vinguda a atudar-li la fam.» (Mossèn Esteve Caseponce, Altra manada de Faules de