eux

Francès

• Pronúncia: /ø/
• Homòfon: oeufs
• Etimologia: Del llatí illos.

Pronom

eux

1. ells

   «Les musulmans, guidés par leurs ulémas, rejetaient purement et simplement comme illégitime un pouvoir temporel très présent pour eux.» (Panayiotis Jerasimof Vatikiotis, L’Islam et l’État, 1987, trad. d’Odette Guitard, 1992, p.43)

   Els musulmans, guiats pels seus ulemes, rebutgen purament i simple com a il·legítim un poder temporal molt present per a ells.

   «Les habitants passagers des garnis qui constituent la population nomade de Paris ne représentent malheureusement pas à eux seuls la population misérable.» (Paul-Gabriel d’Haussonville, L’Enfance à Paris, 1879, ed. Calmann-Lévy, p.231)

   Els habitants passatgers dels garnis que constitueixen la població nòmada de París, no representen per ells més pobra.

Derivats

• ceux

Relacionats

Nombre	Persona	Gènere	Nominatiu (subjecte)	Acusatiu (compl. directe)	Datiu (compl. indirecte)	Locatiu	Ablatiu	Tònic
Singular	Primera		je, j'	me, m'		à moi	de moi	moi
	Segona		tu	te, t'		à toi	de toi	toi
	Tercera	Masculí 1	il	le, l'	lui	y, à lui	en, de lui	lui
		Femení 1	elle	la, l'		y, à elle	en, de elle	elle
		Indeterminat	on 2	en		à soi	de soi	soi
		Reflexiu	–	se, s'
Plural	Primera 3		nous	nous		à nous	de nous	nous
	Segona 4		vous	vous		à vous	de vous	vous
	Tercera	Masculí	ils	les	leur	y, à eux	en, d’eux	eux
		Femení	elles			y, à elles	en, d’elles	elles
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.  2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.  3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.  4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

Pronoms personals