engan

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əŋˈɡan/, occidental /eŋˈɡan/
• Rimes: -an

Nom

engan m. ‎(plural engans)

1. (antic, dialectal) Forma alternativa de engany.

Verb

engan

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de enganar.

Català antic

Nom

engan m. ‎(plural engans)

1. engany

   «A, Marques, Marques, Marques, / d'engan etz farsitz e ples.» (Guillem de Berguedà, Cansoneta leu e plana, segle XII)

   Ah, Marquès, Marquès, Màrques, / d'engany ets farcit i ple.

Verb

engan

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de enganar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de enganar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de enganar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de enganar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB