enfermarinfirmāre, segle XVII, modernament emprat per influència del castellà enfermar. enfermar trans., intr. (arcaisme, castellanisme) emmalaltir Primera conjugació
enfermàssimenfermàssim (balear) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enferméssim, enferméssem, enfermàssem, enfermàrem
enfermàsseuenfermàsseu (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enferméssiu, enfermésseu, enfermàssiu
enfermàssemenfermàssem (valencià, balear) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enferméssim, enferméssem, enfermàssim
enfermassesenfermasses (valencià, balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enfermessis, enfermesses, enfermassis, enfermares