enfermarinfirmāre, segle XVII, modernament emprat per influència del castellà enfermar. enfermar trans., intr. (arcaisme, castellanisme) emmalaltir Primera conjugació
enfermàssimenfermàssim (balear) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enferméssim, enferméssem, enfermàssem, enfermàrem
enfermàssiuenfermàssiu (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enferméssiu, enfermésseu, enfermàsseu, enfermàreu
enfermassesenfermasses (valencià, balear) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enfermessis, enfermesses, enfermassis, enfermares
enfermàssemenfermàssem (valencià, balear) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb enfermar. enferméssim, enferméssem, enfermàssim