eiga

Pronúncia(i): Etimologia: Del sufix -ejar i la desinència Ø). -eig ‎(verbal) (balear, alguerès) Forma conjugada en primera persona del singular del present

nolieig (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de noliejar. Síl·labes: no·li·eig (3) Anagrames: noliegi, noliegí

ansieig (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ansiejar. Síl·labes: an·si·eig (3) Anagrames: ansiegi, ansiegí

tueig (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tuejar. Síl·labes: tu·eig (2) Anagrames: giteu, tuegi, tuegí

varieig (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de variejar. Síl·labes: va·ri·eig (3) Anagrames: erigiva, variegi, variegí