dug

ɣa/ Rimes: -uɡa duga Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dur. [Que jo] dugui o duga; [jo] no dugui o duga. Tercera persona

dugo (col·loquial central, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dur. dugui, duga Síl·labes:

dugam (col·loquial occidental) Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb dur. duguem Síl·labes: du·gam (2)

dugau (col·loquial occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb dur. dugueu Síl·labes: du·gau (2)

dugos (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb dur. duguis, dugues Síl·labes: du·gos