craquement

Rimes: -a(ɾ) Homòfon: craquejà Etimologia: Del castellà craquear, del l’anglès crack. craquejar trans. Transformar certs components del petroli en altres

craque primera persona singular (je/j') del present d'indicatiu de craquer tercera persona singular (il, elle, on) del present d'indicatiu de craquer

Etimologia: De l'anglès crack i el sufix -ear. craquear trans. ‎(present craqueo, passat craqueé, futur craquearé) craquejar Síl·labes: cra·que·ar (3)

aˈɾe/ Americà: alt /k(ɾa).ke.aˈɾe/, baix /kɾa.ke.aˈɾe/ Rimes: -e craquearé primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb craquear

del present d'indicatiu de craquejar. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb craquejar. Primera persona del plural