-
Oriental: | central /kuˈrɛw/ |
| balear /koˈrɛw/, /kuˈrɛw/ |
Occidental: | /koˈrɛw/ |
- Rimes: -ɛw
- Etimologia: Del francès antic *corlieu (literalment «corre llocs»), compareu amb courrir («córrer») i lieu («lloc»), alterat pel verb córrer, originalment missatger que corria a portar notícies, segle XII.
Nom
correu m. (plural correus)
- Persona que és portadora de notícies o que transporta personalment una carta, sobretot en temps de guerra.
- Conjunt de cartes o de correspondència.
- Escrit enviat a una altra persona.
- (plural) Servei de missatgeria.
Traduccions
persona que porta notícies
correus, servei de missatgeria