causir

Pronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: causà Etimologia: Del llatí causāre. causar trans. Ser el motiu que provoca un fet. Primera conjugació regular, amb

Etimologia: De l'occità antic causiment, de causir ‎(«elegir»), del fràncic *kausijan. causiment m. elecció, discreció estar a causiment - estar a disposició cosiment

volíeu: causà Pronúncia(i): oriental /ˈkaw.zə/, occidental /ˈkaw.za/ Etimologia: Del llatí causa, doblet del patrimonial cosa. causa f. ‎(plural causes) Motiu

Potser volíeu: causé cause (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de causar. (occidental, balear) Primera persona del singular

Potser volíeu: causés Pronúncia(i): oriental /ˈkaw.zəs/, occidental /ˈkaw.zes/ causes f. pl. Forma plural de causa. causes Segona persona del singular