cantarParadigmes de flexió: canto, canta, cantem cantant cantaire cançó cantussar cantussejar cantussolar cantar l'alè (vulgar) = fer pudor cantar les quaranta = esbroncar
cantorRimes: -o(ɾ) Homòfon: cantó Etimologia: Del llatí cantor, segle XV. cantor m. (plural cantors, femení cantora) Persona que canta, especialment en un cor
cantocantus («cant»), de canĕre («cantar»). Etimologia: [2] Del llatí cantus («llanda de roda»), d'origen cèltic. canto m. (plural cantos) cant canto m
cantarePotser volíeu: cantaré Pronúnciaⓘ: /kanˈtaː.re/ Etimologia: Del llatí cantō, freqüentatiu de canō. cantare cantar Primera conjugació tema a, auxiliar avere
cantvolíeu: cant., Cant. Pronúncia(i): Rimes: -ant Homòfons: can, kan Etimologia: Del llatí cantus, segle XIV. cant m. (plural cants) Acció de cantar Composició