balancí

Potser volíeu: balanci

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bə.ɫənˈsi/, occidental /ba.ɫanˈsi/
• Rimes: -i
• Etimologia: De balança i el sufix -í, segle XIX.

Nom

balancí m. ‎(plural balancins)

1. Cadira amb els peus units a unes làmines inferiors corbades o amb molles que permeten a la persona de gronxar-se endavant i enrere.
2. Fusta que s'entravessa al capdavall de la tisora dels carros a on entra la llança, també anomenat balancí gros.
3. Barra llarga que porten a les mans els funàmbuls per a fer de contrapès.
4. En les cases de moneda, la màquina o volant de segellar-les.

• 
  Granger en un balancí
• 
  Balancins d'un parc
• 
  Balancí de molles
• 
  Funàmbula amb balancí

Traduccions

Cadira per gronxar-se

• Castellà: balancín ^(es)

Fusta dels carros

• Castellà: balancín ^(es)
• Italià: bilancino ^(it)
• Llatí: transversum tigillum ^(la)

Barra de funàmbul

• Castellà: balancín ^(es)
• Italià: bilanciere ^(it)

Màquina de segellar monedes

• Castellà: balancín ^(es)
• Italià: torchio ^(it)

Verb

balancí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de balançar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·lan·cí (3)
• Anagrames: balànic, caníbal

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864. p. 175.