- Pronúncia(i): oriental /bə.ɫənˈsi/, occidental /ba.ɫanˈsi/
- Rimes: -i
- Etimologia: De balança i el sufix -í, segle XIX.
Nom
balancí m. (plural balancins)
- Cadira amb els peus units a unes làmines inferiors corbades o amb molles que permeten a la persona de gronxar-se endavant i enrere.
- Fusta que s'entravessa al capdavall de la tisora dels carros a on entra la llança, també anomenat balancí gros.
- Barra llarga que porten a les mans els funàmbuls per a fer de contrapès.
- En les cases de moneda, la màquina o volant de segellar-les.
Granger en un balancí
Balancins d'un parc
Balancí de molles
Funàmbula amb balancí
Traduccions
Fusta dels carros
- Castellà: balancín (es)
- Italià: bilancino (it)
- Llatí: transversum tigillum (la)
Barra de funàmbul
- Castellà: balancín (es)
- Italià: bilanciere (it)
Màquina de segellar monedes
- Castellà: balancín (es)
- Italià: torchio (it)
Verb
balancí
- (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de balançar.