avantatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βənˈta.d͡ʒə/ⓘ, balear /ə.vənˈta.d͡ʒə/
Occidental:	nord-occidental /a.βanˈta.d͡ʒe/
	valencià /a.vanˈta.d͡ʒe/, /a.βanˈta.d͡ʒe/

• Rimes: -adʒe
• Homòfon: avantatja
• Etimologia: De avant i el sufix -atge, segle XIII.

Nom

avantatge m. ‎(plural avantatges)

1. Distància o temps que separa el participant situat en primer lloc del qui el segueix en una competició que implica moviment.
2. Qualitats o circumstàncies que donen condició de superioritat a una persona.
3. (tennis) Fet d'haver guanyat un jugador el primer punt posterior a un iguals.
4. (rugbi) llei de l'avantatge

Traduccions

Distància o temps que separa

• Anglès: advantage ^(en)
• Castellà: ventaja ^(es)
• Francès: avance ^(fr)
• Italià: vantaggio ^(it)

Condició de superioritat

• Albanès: përfitim ^(sq) m.
• Alemany: Vorteil ^(de) m.
• Anglès: advantage ^(en)
• Àrab: أَفْضَلِيَّة‎ ^(ar) f.
• Armeni: առավելություն ^(hy) ‎(aravelutiun)
• Basc: abantaila ^(eu)
• Belarús: перава́га ^(be) f. ‎(peravaha)
• Búlgar: предимство ^(bg) n. ‎(predimstvo)
• Castellà: ventaja ^(es)
• Coreà: 이점 ^(ko) ‎(ijeom)
• Danès: fordel ^(da) c.
• Eslovac: výhoda ^(sk) f.
• Eslovè: prednost ^(sl) f.
• Feroès: fyrimunur ^(fo) m.
• Finès: etu ^(fi)
• Francès: avantage ^(fr)
• Gallec: vantaxe ^(gl) f.
• Grec: πλεονέκτημα ^(el) n. ‎(pleonéktima)
• Grec antic: ὄφελος ^(grc) n. ‎(óphelos)
• Hindi: लाभ ^(hi) m.
• Hongarès: előny ^(hu)
• Italià: vantaggio ^(it)
• Japonès: 得 ^(ja)
• Llatí: quaestus ^(la) m.
• Macedoni: предност ^(mk) f.
• Neerlandès: voordeel ^(nl) n.
• Noruec: fordel ^(no) m.
• Polonès: korzyść ^(pl) f.
• Portuguès: vantagem ^(pt) f.
• Romanès: avantaj ^(ro) n.
• Rus: преиму́щество ^(ru) n. ‎(preimúsxestvo)
• Serbocroat: предност ^(sh), prednost ^(sh) f.
• Txec: výhoda ^(cs) f.
• Xinès: 利益 ^(zh) ‎(lìyì)

Primer punt posterior a un iguals, en tennis

• Anglès: ad ^(en), advantage ^(en), vantage ^(en)
• Castellà: ventaja ^(es)
• Francès: avantage ^(fr)
• Italià: vantaggio ^(it)

Verb

avantatge

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de avantatjar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb avantatjar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb avantatjar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb avantatjar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·van·tat·ge (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• avantatge. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.