adornare

adornaré Primera persona del singular (jo) del futur de adornar. Síl·labes: a·dor·na·ré (4) Anagrames: adoraren, ordenara, ordenarà

Pronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: adornà Etimologia: Del llatí adornare, segle XVII. adornar trans. Guarnir amb adornaments. Primera conjugació regular Formes

Pronúncia(i): oriental /əˈðorn/, occidental /aˈðoɾn/ Rimes: -oɾn Etimologia: De adornar. adorn m. ‎(plural adorns) adornament Traduccions adorn (balear) Primera

adornment ‎(plural adornments) adornament

Etimologia: De adornar i el sufix -ment, segle XVII adornament m. ‎(plural adornaments) Acció i efecte d'adornar. Composició que s'empra per a adornar coses o