abellire

abelliré Primera persona del singular (jo) del futur de abellir. Síl·labes: a·be·lli·ré (4) Anagrames: allibere, rebel·lia

Pronúncia(i): Rimes: -i(ɾ) Homòfon: abellí Etimologia: Del prefix a- i bell, segle XV. abellir intr., pron. ‎(pronominal abellir-se) Venir de gust. M'abell(e)ix

abellir-se Forma pronominal de abellir. Tercera conjugació incoativa Formes compostes i perifràstiques Paradigmes de flexió: m'abelleixo, s'abelleix,

Rimes: -eɾa abellera f. ‎(plural abelleres) Forma alternativa de abellar. abellera f. ‎(plural abelleres) Forma femenina de abeller. abellera f. ‎(plural

segle XII. abeller m. ‎(femení abellera, plural masculí abellers, plural femení abelleres) Relacionat amb les abelles. abeller m. ‎(plural abellers, femení