Telefon

Potser volíeu: telèfon, TELÈFON telefon (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de telefonar. Pronúncia: Etimologia:

telefon, TELÈFON Pronúncia(i): Etimologia: Del prefix tele- i el sufix -fon, literalment «so a distància», segle XIX; amb l'accent dislocat (telefon)

Potser volíeu: telefon, telèfon Configuració de la mà: I6   TELÈFON telèfon TELÈFON ‎(invariable) telefonar Altres llocs: Wikisign

Rimes: -a(ɾ) Homòfon: telefonà Etimologia: De telèfon i la desinència -ar, segle XX. telefonar intr., trans. Comunicar per telèfon. Primera conjugació regular

prefix telefon- i la desinència -i. telefoni ‎(present telefonas, passat telefonis, futur telefonos, condicional telefonus, volitiu telefonu) telefonar Síl·labes: