Sorge

/ˈsɔr.ʒə/, occidental /ˈsɔɾ.d͡ʒe/ Etimologia: De l'anglès soldier. sorge m. ‎(plural sorges) soldat Síl·labes: sor·ge (2) Anagrames: ogres, roges, sogre Obres

Pronúncia(i): Rimes: -i(ɾ) Homòfon: sorgí Etimologia: Del llatí surgere, segle XIII. sorgir intr. Aparèixer de dins o del fons a la superfície. (dialectal

Pronúncia(i): oriental /ˈsɔr.ʒəs/, occidental /ˈsɔɾ.d͡ʒes/ Rimes: -ɔɾdʒes sorges m. pl. Forma plural de sorge. Síl·labes: sor·ges (2) Anagrames: rosseg, sogres

sorgint Gerundi del verb sorgir.

Potser volíeu: sorgírem sorgirem Primera persona del plural (nosaltres) del futur de sorgir. Síl·labes: sor·gi·rem (3) Anagrames: morregis, morreigs