juraPotser volíeu: jurà Pronúncia(i): oriental /ˈʒu.ɾə/, occidental /ˈd͡ʒu.ɾa/ Rimes: -uɾa jura Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present
juràPotser volíeu: jura Pronúncia(i): oriental /ʒuˈɾa/, occidental /d͡ʒuˈɾa/ Rimes: -a Homòfon: jurar jurà Tercera persona del singular (ell, ella, vostè)
jurarPronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: jurà Etimologia: Del llatí jurare, segle XII. jurar trans. Afirmar o negar alguna cosa posant com a testimoni a Déu
juràrem(nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb jurar. Forma valenciana: [nosaltres] juréssim, juréssem, juràssem, juràssim o juràrem. Anagrama: remujar
juràssim-asim juràssim Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb jurar. [Nosaltres] juréssim, juréssem, juràssem, juràssim o juràrem