Elf

Pronúncia: /ʔɛlf/, Etimologia: De l'alemany antic einlif, procedent del protogermànic *ainalif. elf (cardinal) onze

Pronúncia(i): Peninsular: \aˈðel.fa\ Americà: alt /aˈdel.f(a)/, baix \aˈðel.fa\ Rimes: -elfa adelfa f. ‎(plural adelfas) baladre baladre Síl·labes: a·del·fa (3)

\djaˈðel.foh\ Americà: alt /djaˈdel.f(o)s/, baix \djaˈðel.foh\, austral \djaˈðel.fos\ Rimes: -elfos diadelfos m. pl. (usat només en plural) diadelfs

\aˈðel.fas\, meridional \aˈðel.fah\ Americà: alt /aˈdel.f(a)s/, baix \aˈðel.fah\, austral \aˈðel.fas\ Rimes: -elfas adelfas f. pl. forma plural de adelfa

dels treballadors en les qüestions de funcionament. Traduccions Anglès: elf-management (en) Castellà: autogestión (es) Francès: autogestion (fr) Italià: