Doña

volíeu: dona, DONA, donà, doná, dóna Pronúncia(i): (proclític àton) /do.ɲa/ Etimologia: Del llatí domĭna, doblet de dueña i dona. doña f. ‎(plural doñas) forma

Potser volíeu: dona, donà, doná, doña, dóna Acció de tocar-se l’arracada. Configuració de la mà: G oberta   DONA dona DONA femení (gènere, sexe) S’usa

volíeu: dona, DONA, doná, doña, dóna Pronúncia(i): Rimes: -a donà (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de donar. Síl·labes:

Potser volíeu: DONA, donà, doná, doña, dóna Pronúncia(i): (nom) Rimes: -ɔna Pronúncia(i): (verb) oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/ Rimes: -ona Etimologia:

dona, DONA, donà, doná, doña Pronúncia(i): oriental /ˈdo.nə/, occidental /ˈdo.na/ Rimes: -ona dóna Grafia obsoleta des del 2017 de dona ‎(«verb donar»)