besenPronúncia(i): besen Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de besar. (occidental, balear) Tercera persona del plural
besPotser volíeu: bes-, Bes, bés Pronúncia(i): (petó) Pronúncia(i): (ves, be) /ˈbes/ Rimes: -es Homòfons: beç (occidental), ves, vés Etimologia: [1] Del
bes-Potser volíeu: bes, Bes, bés Etimologia: [1] Del llatí bis («dues vegades»). Etimologia: [2] Del llatí vice («canvi»). bes- Dues vegades (enrere en
besarBESAR Pronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfons: basà, basar, besà, vesar, vesà Etimologia: Del català antic baysar, del llatí basiare, segle XIII. besar trans
bésPotser volíeu: bes, bes-, Bes Pronúncia: /be/ bés m. pl. forma plural de bé