Del llatí austērus, del grec antic αὐστηρός (austērós), segle XVII. auster m. (femení austera, plural masculí austers, plural femení austeres) Senzill
Pronúncia(i): oriental /əwsˈte.ɾəs/, occidental /awsˈte.ɾes/ Rimes: -eɾes austeres f. pl. Forma plural de austera. Síl·labes: aus·te·res (3) Anagrama: tarésseu
-ent Etimologia: De auster i el sufix -ment. austerament D'una manera austera. Traduccions Anglès: austerely (en) Francès: austèrement (fr) Italià: austeramente (it)