βᾰσῐλῐκή

‎(basileús, «reial»). βᾰσῐλῐκός ‎(basilikós) m. ‎(femení βασιλικές, neutre βασιλικός) reial, emprat en βᾰσῐλῐκὴ στοά ‎(basilikḕ stoá, «saló reial») basílica

Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014]. Pronúncia(i): /baˈsɪ.lɪ.ka/ Etimologia: Del grec βασιλική ‎(basilikḗ). basilica f. ‎(genitiu basilicae) basílica

Etimologia: Del llatí basilica, procedent del grec βᾰσῐλῐκή ‎(basilikḗ, «reial»), pres de l'expressió βᾰσῐλῐκὴ στοά ‎(basilikḕ stoá, «saló reial»), segle XVI