șes

Potser volíeu: ses sés (alguerès) Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ésser/ser. Síl·labes: 1 Pronúncia: /sɛs/ sés f. pl. forma

Potser volíeu: sés Pronúncia(i): (article, adjectiu àtons) oriental /səs/, occidental /ses/ Pronúncia(i): (nom) /ˈses/ Rimes: -es ses f. pl. (col·loquial

sessions f. pl. Forma plural de sessió. Síl·labes: ses·si·ons (3) Anagrama: sonessis sessions forma plural de session

volíeu: sessio Pronúncia(i): oriental /sə.siˈo/, occidental /se.siˈo/ Rimes: -o Etimologia: Del llatí sessio ‎(«asseure's») , derivat de sessus, participi

Potser volíeu: sessió Pronúncia(i): /ˈstɔ.loː/ Etimologia: De sedeō. sessiō f. ‎(genitiu sessiōnis) seient seu sessió