àlgebra
From Wiktionary, the free dictionary
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, balear /ˈaɫ.ʒə.bɾə/ Occidental: /ˈaɫ.d͡ʒe.bɾa/
- Etimologia: Del llatí medieval algebra, de l'àrab جبر (al-ǧäbr, «reducció»).
Nom
àlgebra f. (normalment en singular, plural àlgebres)
- Part de les matemàtiques, que estudia les operacions amb nombres i, quan correspon, també amb incògnites, les quals típicament son representades per lletres.
- Àlgebra booleana o de Boole. Aquella que es fa amb valors booleans (cert o fals) i operadors booleans i que com a resultat sempre dóna un valor booleà. S'utilitza en informàtica, electrònica digital, filosofia i matemàtiques.
Traduccions
Miscel·lània
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.