Zoé Oldenbourg, en rus Зоя Сергеевна Ольденбург (Soja Sergeiwna Oldenburg), va ser una historiadora i novel·lista francesa d'origen rus. Va guanyar el Premi Femina el 1953.[1]
| Nom original | (ru) Зоя Сергеевна Ольденбург  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Зоя Сергеевна Ольденбург 31 març 1916 Sant Petersburg (Rússia) |
| Mort | 8 novembre 2002 (86 anys) Boulogne-Billancourt (França) |
| Nacionalitat | Francesa |
| Formació | La Sorbona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora |
| Activitat | 1946 - |
| Gènere | Històric |
| Obra | |
Obres destacables La pierre angulaire (1953)
Le bûcher de Montségur (1959) | |
| Família | |
| Família | Oldenburg family (en)  |
| Parella | Heinric Idalovici |
| Fills | Olaf i Marie-Agathe |
| Pare | Serguei Sergueievitx Oldenbourg i Ada Starinkevitx |
| Parents | Sergey Oldenburg, avi |
| Premis | |
Premi Femina (1953) | |
Zoé Oldenbourg va néixer a Sant Petersburg el 1916[2] i va morir a Boulogne-Billancourt el 2002.[3] El seu avi va ser l'acadèmic orientalista Serguei Oldenbourg, que va exercir de ministre en l'efímer govern Kerenski l'estiu del 1917. El seu pare, Serguei Sergueievitx Oldenbourg (1888-1940), va ser periodista i historiador i la seva mare, Ada Starinkevitx, matemàtica.[4] Quan la petita Zoé tenia 9 ans, se'n va anar a viure a França amb els seus pares i els seus quatre germans, i ja s'hi va quedar tota la vida. El 1948 es va casar amb Heinric Idalovici,[5] amb qui va tenir dos fills, l'Olaf i la Marie-Agathe.[6]
Va escriure nombroses novel·les d'èxit. Alguna de les seves històries se situen en l'ambient dels russos blancs exiliats a París. També va escriure novel·les ambientades a l'Edat mitjana, de la que n'era una especialista. Com a historiadora va destacar en l'estudi de les Croades i del catarisme. A finals dels anys cinquanta va publicar l'assaig històric Le Bûcher de Montségur, 16 mars 1244 (Gallimard, 1959), una obra sobre la Croada albigesa i el setge i caiguda de Montsegur, que va ser molt criticada per ser contrària a l'actitud de l'església catòlica.[7][8]
- Argile et cendres, 1946.
- La Pierre angulaire (Premi Femina 1953).
- Réveillés de la vie, 1956.
- Les Irréductibles, 1958.
- Le Bûcher de Montségur, 1959.
- Les Brûlés, 1960.
- Les Cités charnelles, 1961.
- Les Croisades, 1965.
- Catherine de Russie, 1966.
- La Joie des pauvres, 1970.
- Saint Bernard, 1970.
- Que vous a donc fait Israel?, 1974
- Visages d'un autoportrait, 1977.
- La Joie-souffrance, 1980.
- Le Procès du rêve, 1982.
- L'Évêque et la vieille dame, 1983.
- Que nous est Hécube?, 1984.
- Les amours égarées, 1987.
- Déguisements, 1989.
- Aliénor, 1992
- L'Épopée des cathédrales, 1998.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
