Zàuiya

Una zàuiya o zàwiya (de l'àrab زاوية, zāwiya, pl. زوايا, zawāyā', literalment ‘racó’ o ‘angle [d'un edifici]’^[1]) era inicialment una cel·la d'un monjo cristià. Després, en el context islàmic, es va dir d'una mesquita petita, un oratori o un lloc de pregària. Al final de l'edat mitjana, a l'Àfrica del Nord, es va donar el nom de zàuiya a un edifici destinat a allotjar i mantenir a viatgers i membres d'una confraria sufí local.^[2]

Aquest article tracta sobre un edifici religiós. Si cerqueu la ciutat de Líbia, vegeu «Az Zawiyah».

Zàuiya prop de Kairuan, a Tunísia; foto presa a principis del segle xx.

Referències

1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "عطر". ISBN 978-84-412-1546-7.
2. Enciclopèdia de l'Islam, XI, 505 a 508