From Wikipedia, the free encyclopedia
Xosé Fernando Filgueira Valverde (Pontevedra, 28 d'octubre de 1906 - Pontevedra, 13 de setembre de 1996) fou un escriptor, intel·lectual, investigador, erudit i crític gallec, una de les més destacades figures de la cultura gallega del segle xx. És conegut, en l'àmbit intel·lectual gallec, amb l'àlies d'«o vello profesor».
Estudia Dret a Santiago de Compostel·la i posteriorment, entre Santiago i Saragossa, Filosofia i Lletres (història). Diplomat en Psicologia, Filgueira Valverde va fundar el 1923, amb de Lois Tobío i Fermín Bouza Brey, el Seminari d'Estudis Gallecs, on va dirigir la secció d'Història de Literatura per a després ser nomenat director d'honor d'aquesta institució. Anys després dirigiria l'Institut d'Estudis Gallecs Pare Sarmiento. Filgueira Valverde va començar exercint com ajudant en l'Institut d'Ensenyament Mitjà de Pontevedra, el 1927, poc després de llicenciar-se en Dret. Sis anys més tard es convertiria en professor encarregat del curs de Llengua i Literatura.
Creador del Museu de Pontevedra el 1927 amb el qual col·labora fins a la fi dels seus dies. Va participar del galleguisme, sent membre des dels començaments del Partit Galleguista. No obstant això, al maig de 1935 encapçala un grup de militants del Partit Galleguista de Pontevedra que abandonen el partit com protesta per la política de pactes amb l'esquerra i van organitzar la Dereita Galeguista. El 1935 va ser nomenat catedràtic numerari de l'Institut Balmes de Barcelona i va passar a exercir aquest mateix any a Lugo i, cinc anys després, a Pontevedra. Després de la Guerra Civil, va col·laborar amb el règim franquista, arribant a ser alcalde de Pontevedra. Des de 1942 i fins a 1986, Filgueira Valverde va dirigir el Museu de Pontevedra. El 1942 va ser nomenat membre numerari de la Reial Acadèmia Gallega i vocal del Instituto da Lingua Galega de la Universitat de Santiago el 1972.
Després de les primeres eleccions al Parlament de Galícia de 1981 va ser designat Conseller de Cultura (1982-1983) de la Xunta de Galícia, càrrec des del qual va defensar en les Corts el bilingüisme en l'ensenyament. Del seu ample currículum es poden destacar, a més, el títol corresponent de la Reial Acadèmia de la Història (1932), de la Llengua (1953), i de les de Belles Arts de San Fernando, La Corunya, Còrdova, Sevilla i Màlaga. Entre els guardons amb els quals va ser distingit, va rebre el Premio da Crítica das Letras e das Arts, la Medalla d'Or de la Província de Pontevedra, va ser nomenat Fill Predilecte de Pontevedra i doctor honoris causa per diferents universitats espanyoles.
La seva faceta d'erudit i investigador va produir treballs sobre literatura medieval (Literatura medieval gallec-portuguesa), sobre els cancioneiros musicals gallecs, guies, històries i dos volums d'assajos breus, Adral (1970) i Segundo Adral (1981), en els quals tracta molt variats aspectes de la cultura gallega.
La seva creació literària s'inicia amb Os nenos (1925), una sèrie de textos breus en els quals cadascun dels protagonistes evoca incidents de la seva infància; són estampes alegres o tristes contades amb sensibilitat, en les quals la mort juga un important paper. Són relats directes fets amb artificiositat no aparent. Les proses de Filgueira, com les d'altres escriptors de la seva època, tracten temes populars des d'uns supòsits culturals, aconseguint l'equilibri entre els dos elements en una prosa treballada però senzilla. Una altra narració és O vigairo (1927), en la qual fa la semblança d'un tipus popular de la Pontevedra antiga. De 1936 és la seva peça teatral per a nens Agromar. Com poeta es pot adscriure al neotrovadorisme pels seus Seis canciones del mar in modo antico (1941).
La primera obra narrativa va ser una col·lecció de narracions curtes: Os nenos, el 1925. Com articulista publicà nombroses col·laboracions en diferents mitjans, recollides totes a la sèrie Adral, editada entre 1979 i 1996.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
