Xerifs haiximites

Els xerifs haiximites van governar al Hijaz amb centre a la Meca entre el segle x i el 1925. Eren xerifs hassànides. Els haiximites de la Meca van originar les cases reials del Hijaz, Jordània i l'Iraq. El seu ancestre és Hàixim ibn Abd-Manaf, besavi de Mahoma.

La línia de xerifs haiximites de la Meca es va originar en l'haiximita hassànida Mussa I al-Jawn (‘el Negre’), besnet d'al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib i germà petit de Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya. El fill de Mussa I, Abd-Al·lah aix-Xaykh as-Sàlih (ar-Ridà) va continuar la branca de xerifs de la Meca, i un altre fill, al-Ukhàydir, va originar la branca dels ukhaydírides de la Yamama.

Abd-Al·lah aix-Xaykh va tenir un fill, Mussa II, que fou l'origen de les quatre branques dinàstiques principals: els mussàwides, els hawàixim i els qatàdides i els sulaymànides. En conjunt a les quatre branques se les anomena mussàwides.

El primer a exercir el poder a la Meca fou el mussàwida Jàfar ibn Muhàmmad, de la quarta generació després de Musa II. En data incerta probablement poc abans del 969) Jàfar va usurpar el poder del representant egipci (potser ikhxídida). Al començament del segle xi Abu-l-Futuh al-Hàssan va intentar portar el califat a la Meca però va fracassar, i en endavant els sulaymànides, que s'havien instal·lat a Asir, van començar a adquirir poder i per un moment breu van exercir l'hegemonia a la Meca vers 1069-1076.

A la segona meitat del segle xi els hawàixim (en realitat per l'eponim Abu-Hàixim s'havien de dir haiximites però es va escollir hawaixim com a nom distintiu amb relació al gran grup) van suplantar als sulaymànides a la Meca però els sulaymànides es van establir a Jizan i branques de la dinastia es van establir a Sabya, Damad (a la riba del wadi Damad, riu que desaigua pocs quilòmetres al nord de Jizan) i a altres llocs al Mikhlaf. Els hawaixim van estar sota nominal sobirania dels sultans seljúcides i des del 1154 dels aiúbides d'Egipte. A la Meca el 1094 o 1095 l'amir turc Isfabadh ibn Sawtigin at-Turkamaní va expulsar al governant alida i va ocupar per un temps la ciutat.

El 1201 els hawaixim foren eliminats per Qatada ibn Idrís, de la branca qatàdida, establerta a Yanbo, que va ocupar la Meca. De Qatada descendeixen tots els xerifs posteriors. Vers el 1250 el xerif al-Hàssan va associar al tron al seu fill Muhàmmad Abu-Numayy I ibn al-Hàssan, que fou el vuitè xerif qatàdida o qatadita. Foren vassalls dels mamelucs egipcis i des del 1517 dels otomans.

Muhàmmad Abu-Numayy II, fill de Barakat II, va pujar al tron el 1512. Va reconèixer la sobirania del sultà otomà i va fer que es pronunciés la khutba en el seu nom. Els seus descendents es van dividir en tres clans que van disputar la sobirania: els Dhawu-Abd-Al·lah o Abàddila (per un net d'Abu-Numayy II) que van governar inicialment, deixant el lloc al segon clan, els Dhawu-Zayd (del nom d'un rebesnet d'Abu-Numayy); el tercer clan, els Dhawu-Barakat (del nom d'un fill d'Abu-Numayy II) van repartir el poder amb els anteriors entre 1672^[1] i 1827. En aquesta data foren els Dhawu-Abd-Al·lah els que van recuperar el poder amb Muhàmmad IX (Muhàmmad ibn Abd-al-Muín ibn Awn, 1828-1836). Des de Muhàmmad fins al darrer xerif (en total nou) són coneguts sota el nom de clan d'al-Awn.

Al-Hussayn ibn Alí, net de Muhàmmad, va agafar el títol de rei del Hijaz. Va abdicar el 1924 amb les forces saudites avançant cap a la Meca. El seu fill Alí ibn Husayn fou el darrer xerif i rei.

La seva successió cronològica fins al segle xviii és incerta almenys per a alguns casos. Les fonts són abundants però es contradiuen. El fet que alguns xerifs haguessin regnat diverses vegades dificulta un coneixement precís. Saïd II ibn Sad, per exemple, va regnar cinc vegades entre 1688 i 1716, i el seu pare Sad va regnar tres o potser quatre vegades. Un dels xerifs va regnar només unes hores i sovint dos o més xerifs regnaven junts (xuraka). En total hi va haver quasi cent xerifs dels quals vuitanta foren qatàdides i la resta de les altres branques.

Branques

Haiximites
- Mussàwides (969-1924)
  - Mussàwides (vers 969-1070)
  - Hawàixim (vers 1080-1201)
  - Qatàdides (1201-actualitat, a Jordània)
  - Sulaymànides (vers 1069-1076)
- Ukhaydírides de la Yamama

Mussàwides

Abu-Muhàmmad Jàfar ibn Muhàmmad 967-980
Issa I 980-994
Abu-l-Futuh al-Hàssan 994-1010
Abu-t-Tayyib Daud 1010-1012
Abu-l-Futuh al-Hàssan (segona vegada) 1012-1039
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad Xukr 1039-1061
Muhàmmad ibn Abu-Fatich 1061-1063
Abu-Kàmil Alí Muhàmmad al-Qadi 1063-1067
Hamza 1067-1069

Hawàixim

Abu-Hàixim Muhàmmad 1069-1094
Abu-Fulayta al-Qàssim I 1094-1123
Fulayta 1123-1133
Hàixim 1133-1154
Al-Qàssim II 1154-1161
Issa II 1161-1174
Dàüd 1174-1175
Mukàtthir 1175-1176
Dàüd (segona vegada) 1176
Al-Qàssim III 1176
Mukàtthir (segona vegada) 1176-1194
Al-Mansur 1194-1201

Qatàdides

Abu-l-Aziz Qatada ibn Idrís 1201-1220
Al-Hàssan I 1220-1232
Ràjih 1232-1240
Xiha ibn al-Qàssim 1240
Ràjih (restaurat) 1240-1241
Abu-Sad al-Hàssan ibn Alí 1241-1245
Abu-Numayy Muhàmmad I 1245 (Abu-Numayy I)
Ràjih (tercera vegada) 1245-1254
Ghànim I 1254
Idrís I 1254-1270
Abu-Numayy Muhàmmad I (segona vegada) 1254-1301
Jammaz ibn Xiha 1271 i 1288
Rumaytha 1301-1302
Humayda I 1301-1302
Abu-l-Ghays 1302-1303
Atayfa 1302-1303
Rumaytha (segona vegada) 1303-1344
Humayda I (segona vegada) 1303-1318
Abu-l-Ghays (segona vegada) 1314
Atayfa (segona vegada) 1319-1329
Ajlan 1344-1359
Muhàmmad II 1359
Ajlan 1359-1375
Xihab-ad-Din Àhmad 1361-1386
Muhàmmad III 1378-1386
Inan 1386-1387
Alí I 1387-1390
Inan (segona vegada) 1390-1392
Alí I (segona vegada) 1392-1394 with...
Muhàmmad IV 1392-1396
Al-Hàssan II 1396-1416
Barakat I 1396-1416
Àhmad III 1397-1416
Rumaytha II 1416
Al-Hàssan II (segona vegada) 1416-1423
Alí II 1423-1424
Al-Hàssan II (tercera vegada) 1424-1426
Barakat I (segona vegada) 1426-1441
Alí III 1441-1443
Abu-l-Qàssim 1443-1446
Barakat I (tercera vegada) 1446-1455
Muhàmmad V 1455-1497
Barakat II 1497-1501
Hazza 1501
Àhmad IV al-Jazan 1501-1502
Barakat II (segona vegada) 1502-1503
Àhmad IV (segona vegada) 1503
Humayda II 1503-1504
Barakat II (tercera vegada) 1504-1525
Qàït 1504-1512
Abu-Numayy Muhàmmad VI ibn Barakat 1512-1584 (Abu-Numayy II)
Àhmad V 1539-1554
Takaba II 1554-1584
Al-Hàssan III 1554-1602
Abu-Tàlib 1602-1603
Abu-Awn Idrís II 1603-1624
Muhsin I 1603-1628
Àhmad VI 1628-1629
Massud I 1629-1630
Abd-Allah I ibn al-Hàssan 1630-1631
Zayd 1631-1632
Muhàmmad VII 1631-1632
Nami 1632
Zayd (segona vegada) 1632-1666
Sad 1666-1672
Àhmad VII 1670-1672
Barakat III 1672-1682^[1]
Saïd I 1682-1684
Àhmad VII (segona vegada) 1684-1688
Saïd II 1688
Àhmad VIII 1688-1690
Muhsin II 1690-1691
Massud II 1691
Saïd II (segona vegada) 1691-1692
Sad (restaurat) 1692-1694
Abd-Al·lah II ibn Hàixim 1694
Sad (tercera vegada) 1694-1702
Abd-al-Karim 1694-1704
Saïd II (tercera vegada) 1702-1704
Abd-al-Muhsin 1704 d. 1718
Saïd II (quarta vegada) 1704-1705
Abd-al-Karim (segona vegada) 1705-1711
Saïd II (cinquena vegada) 1711-1716
Abd-al-Karim (tercera vegada) 1716
Abd-al-Ilah I 1716-1717
Alí V 1717
Yahya I 1717-1719
Mubàrak 1719-1721
Yahya I (segona vegada) 1721-1722
Barakat IV 1722-1723
Mubàrak (segona vegada) 1723
Abd-al-Ilah I (segona vegada) 1723-1730
Muhàmmad VIII 1730-1732
Massud III 1732-1733
Muhàmmad VIII (segona vegada) 1733-1734
Massud III (segona vegada) 1734-1752
Massayd 1752-175
Jàfar 1758-1759
Massayd (segona vegada) 1759-1770
Abd-Al·lah III ibn al-Hussayn 1770
Àhmad IX 1770
Abd-Al·lah IV 1770
Àhmad IX (segona vegada) 1770-1773
Surur 1773-1788
Abd-al-Muín 1788
Ghàlib 1788-1803
Abd-al-Muín (segona vegada) 1803
Ghàlib (segona vegada) 1803-1813
Yahya II 1813-1827
Abd-al-Múttalib 1827-1828
Muhàmmad IX 1828-1836
vacant 1835-1840
Muhàmmad IX (segona vegada) 1840-1852
Abd-al-Múttalib (segona vegada) 1852-1856
Muhàmmad IX (tercera vegada) 1856-1858
Abd-Al·lah V Kàmil Paixa 1858-1877
Al-Hussayn I 1877-1880
Abd-al-Múttalib (tercera vegada) 1880-1881
Abd-al-Ilah II 1881-1882
Awn ar-Rafiq 1882-1905
Abd-Al·lah VI 1905
Alí VI 1905-1908
Abd-al-Ilah II (segona vegada) 1908
Al-Hussayn II ibn Alí (rei del Hijaz 1916-1924) 1908-1924
Alí VII ibn al-Hussayn (rei del Hijaz 1924-1925) 1924-1925
Abd-Al·lah I (rei de Jordània), v. reis de Jordània
Faisal I (rei de Síria, després rei de l'Iraq) v. reis de l'Iraq

Referències

[1]
Rafeq, Abdul-Karim. The Province of Damascus, 1723-1783 (en anglès). Khayats, 2008, p. 57.

Bibliografia

Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Hās̲h̲imids».

Vegeu també

[AKR-1] [1]
Rafeq, Abdul-Karim. The Province of Damascus, 1723-1783 (en anglès). Khayats, 2008, p. 57.

[1]