Remove ads
Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 17 de febrer de 1947[1] - Barcelona, 9 d'abril de 2015)[2] fou un periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat,[3] i que destacà per la lluita continuada per la llibertat d'expressió.[4]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1947  Sabadell (Vallès Occidental) | ||
| Mort | 9 abril 2015 (68 anys) Barcelona | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| President Reporters Sense Fronteres | |||
| 1990 – 1993 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Sabadell | ||
| Formació | Escola Oficial de Periodisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, escriptor | ||
| Ocupador | COM Ràdio (2003–2003) Interviú (1978–1998) El Correo Catalán (1975–1975) El Temps | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
| |||
 | |||
.jpg?lang=ca)
Remove ads
Va estudiar als Claretians de Sabadell, on va tenir Pere Casaldàliga de professor.[5] A partir de 1965 col·laborà en revistes sabadellenques com Can Oriach i TS i presentà un programa a Radio Juventud de Sabadell.[6] El 1969 va ser nomenat corresponsal a Barcelona de Gaceta Universitaria i entra de redactor al Diario de Sabadell.[6]
Es diplomà per l'Escola Oficial de Periodisme el curs 1973/1974, el mateix any que escriu sobre la impunitat de l'extrema dreta a Mundo Diario i El Correo Catalán.[6][7] El 9 de juliol de 1975 va ser víctima d'un atemptat ultra a casa seva amb un artefacte incendiari.[6] L'any següent publicaria a Mundo i Arreu altres reportatges sobre l'extrema dreta espanyola i la Internacional feixista.[6] El 1978 va ser nomenat membre de l'equip directiu del grup Zeta i va entrar a Interviú, on va publicar 140 reportatges fins a 1993.[1][6] Va ser un dels professionals que més va investigar el fenomen terrorista a Espanya.[1]
Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges a la revista Interviú, en què explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc.[1] Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i un jutge va iniciar accions contra el periodista, que va emprendre un primer exili a París i Londres.[6] Paral·lelament, el 4 de juny del mateix any la casa de Vinader a Barcelona va ser assaltada per un escamot ultra, que hi fa destrosses i pintades amenaçadores.[6] El 17 de desembre de 1980 es va presentar voluntàriament a l'Audiència Nacional espanyola.[6] Tot i ingressar a la presó, va quedar en llibertat condicional amb fiança d'un milió de pessetes.[6]
El 13 de novembre de 1981 va ser jutjat per l'Audiència Nacional, que el 17 de novembre el va condemnar a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme.[1] Aquest fet va generar una campanya de suport arreu d'Espanya, amb manifestacions i actes a favor de la llibertat d'expressió. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984; després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.[1]
Vinader va ser president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres des de 1990 fins al 1993.[1] Entre 1984 i 1998 va continuar treballant a Interviú i col·laborant amb altres col·laboracions com El Temps.[6] Com a reporter, va cobrir, entre altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i la Guerra afganosoviètica.[1] El 2003 va presentar un programa cultural a COM Ràdio i l'any següent va fer el documental Sans cagoules sobre ETA per a Canal+.[6] El 2008 lliurà el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.[1] Xavier Vinader va morir als 68 anys a causa d'una pneumònia.[6]
El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació diversa per articles i reportatges que va publicar a Interviú, reculls de premsa, fotografies, material per articles i reportatges, l'arxiu Fuerza Nueva, l'arxiu CEDADE i l'arxiu Reporters sense Fronteres.
Remove ads
És autor dels següents llibres i articles:
- López Raimundo. La soledad del corredor de fondo (Laia, 1976), amb José Martí Gómez i Josep Ramoneda.[8]
- Sabadell, febrero de 1976: una semana de huelga general política[7]
- Operación Lobo: memorias de un infiltrado en ETA (1999)[9]
- Quan els obrers van ser els amos (2012), basat en la seva cobertura de la vaga general obrera de Sabadell del febrer de 1976[6]
- Confidencial (3i4 edicions, 2020), recull d'articles de periodisme d'investigació.[10]
El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[4] El 2 de novembre de 2011 va rebre la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Periodístic en reconeixement al seu compromís com a ciutadà i per la lluita pel dret a la llibertat d'expressió.[11]
Sabadell homenatja Xavier Vinader el 17 de febrer de 2017, coincidint amb la commemoració dels 40 anys de la vaga general de 1976 a Sabadell i del 70è aniversari del naixement del periodista. Ho fa presentant un grafit a la paret del Centre Cívic de Sant Oleguer i amb una taula rodona amb els periodistes David Fernández i Jordi Borràs, moderada per Mònica Terribas.[12] Dos dies abans d'inaugurar-lo, el grafit va rebre un atac feixista i dos dels cinc autors van ser detinguts immediatament.[13]
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads