Xavier Corberó i Olivella (Barcelona, 1935 – Barcelona, 24 d'abril de 2017) fou un escultor català, fill de l'escultor Xavier Corberó Trepat i nebot de l'escultor Valeri Corberó Trepat, i de l'empresari Pere Corberó Trepat, fundador de l'empresa Corberó, SA.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1935  Barcelona | ||
| Mort | 24 abril 2017 (81/82 anys) Esplugues de Llobregat | ||
| Altres noms | Corbero, Xavier Corberó Olivella, Xavier | ||
| Formació professional | Escola Massana i Central School of Arts and Crafts | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor, arquitecte | ||
| Membre de | |||
| Art | escultura | ||
| Moviment | Art abstracte | ||
| Obra | |||
Obres destacables Medalles olímpiques de 1992 | |||
| Premis | |||
Medalla d'or de l'estat de Baviera, Creu de Sant Jordi | |||
Estudià a l'Escola Massana de Barcelona , i a la Central School of Arts and Crafts de Londres, i treballà a la foneria Medici de Lausana, on hi va viure un període clau de la seva formació i on va rebre la influència de Pau Gargallo i Henry Moore. Després d'haver estudiat a Anglaterra, entre 1955 i 1959, es traslladà a Nova York on entrà en contacte amb autors surrealistes. Artísticament començà dins el corrent informalista però després tendí vers una tridimensionalització espacial complexa. Del 1966 al 1968 edità sèries d'aiguaforts i de litografies, i fins i tot ha dissenyat joies.[1] Al llarg de la seva trajectòria artística sempre va anar alternant la pintura i l'escultura, donant com a resultat, majoritàriament, obres de format mitjà.
Va participar en la Biennal Hispanoamericana de 1955 i als Salons de Maig de Barcelona, on obtingué els premis Manolo Hugué (1960) i Ramon Rogent (1961). El 1963 va fer la seva primera exposició individual a Múnic, on rebé la medalla d'or de l'estat de Baviera, a Pittsburgh, a Nova York i al Japó. Va exposar a diversos països europeus, Nova York i el Japó, i té obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d'Amsterdam, i al Victoria and Albert Museum de Londres. Residia alternativament a París, Barcelona i Nova York. Va crear en el cor del barri vell d'Esplugues de Llobregat un complex de cases antigues destinades a servir de residència a artistes que visitin Barcelona.
Va jugar un destacat paper com a assessor de l'Ajuntament de Barcelona en la tria d'obres d'autors de prestigi internacional per posar en carrers i places de la ciutat amb vista als Jocs Olímpics d'Estiu 1992. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. A les olimpíades de 1992 va ser l'escultor escollit per fer les medalles olímpiques.
L'any 2000 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que posteriorment passà a ser-ne supernumerari.
El 2015 es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977 que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.[2]
El 25 d'abril de 2017, la seva filla Ana Corberó va anunciar la seva mort la nit abans per Twitter amb el següent missatge: «El meu pare, Xavier Corberó va morir anit. Ell va viure la vida de manera grandiloqüent i amb colors. Era una persona estimada, fins i tot adorada… El trobarem a faltar».[3]
L'any 2022 l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat comprà a la família Corberó, la Casa dels Cecs, coneguda com Espai Corberó, una singular construcció composta de diversos patis i edificis de gran interès arquitectònic, dins una parcel·la de 2.000m2.[4]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
