tipus particular de lloc web From Wikipedia, the free encyclopedia
Un blog[1][2] (de l'anglès blog, abreviació de weblog:[3] diari web) és un diari interactiu personal (dip) a Internet. Un blog és dissenyat perquè, com un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que escriu (bloguer) i les que llegeixen puguin seguir tot el que s'ha publicat i editat.
S'ha proposat que «Fenomen blog» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020 |
No s'ha de confondre amb Bloc. |
En cada missatge o article d'un blog els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, polític, etc. Hi ha nombroses eines de manteniment de blogs que permeten administrar-los sense necessitat de grans coneixements.
Podem resumir que un weblog és una publicació en línia amb històries publicades amb una periodicitat molt alta, encara que la gent pot publicar amb la regularitat que vulgui. A més a més, són presentats en un ordre cronològic invers, és a dir, el que es publica el darrer serà el primer que surti en pantalla. També és molt habitual que en els blogs es disposi d'una llista d'enllaços a uns altres blogs, que es diu blog-roll.
El concepte de blog existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee, l'inventor de la web, tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun; però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 9 d'octubre de 1994, de la mà de Dave Winer.[4]
A Espanya comencen a sorgir a inicis del 2000, i a Catalunya VilaWeb fou el primer mitjà digital en incorporar una plataforma de blogs personals fàcilment gestionable pels mateixos usuaris.[5] Blogcat i Blog.cat són unes de les primeres eines catalanes de publicació de blogs personals.[5] L'agost del 2006, segons l'inventari que realitza NITLE Weblog Census Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine., la llengua catalana era la segona amb més blogs (123.320), just per darrere de l'anglès (1.958.443) i per davant del francès (83.950).
El 16 de febrer de 2011, hi havia més de 156 milions de blogs públics existents.[6] El 20 de febrer de 2014, hi havia al voltant de 172 milions de Tumblr,[7] i de 75,8 milions de blogs de WordPress[8] a tot el món. Segons els crítics i altres bloguers, Blogger és el servei de blogs més popular avui en dia, però Blogger no ofereix estadístiques públiques.[9][10] Technorati té 1,3 milions de blogs amb data a 22 de febrer de 2014.[11]
En els blogs ens donen l'oportunitat de disposar d'un sistema de comentaris que permet als lectors establir una conversa amb l'autor del blog i entre ells, en relació amb el que s'ha publicat. És propi dels weblogs de fer un ús intensiu d'enllaços amb altres pàgines o altres blogs per poder ampliar la informació, citar fonts o fer notar que se segueix informació d'altres blogs.
Un blog té unes característiques bastant generals, com per exemple:
En català, el Consell Supervisor del TERMCAT va proposar l'any 2005 les formes «bloc» i «blocaire». El 2013 la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans va desestimar aquests mots i es va decantar per incloure «blog» i «bloguer» o «bloguera» al Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.[1]
Els bloguers[12] són els qui elaboren blogs. En general, els blogaires, també anomenats en anglès webloggers o bloggers, formen veritables comunitats en línia amb aquells amb qui comparteixen interessos. Aquestes comunitats o blogosferes poden tenir diverses formes. Existeixen grups de treball en col·laboració que utilitzen un weblog com a eina per a comentar, opinar i escriure notícies relatives a la seva tasca. A vegades es crea un debat entre diferents bloguers per reflexionar sobre un tema (mem). Dins de la blogosfera, trobem comunitats com Global Voices, que congreguen bloguers d'arreu del món «que treballen plegats per oferir traduccions i reportatges dels blogs i mitjans de comunicació mundials, fent èmfsi en les veus que no se senten normalment als principals mitjans de comunicació».[13]
En aquest document sobre la concentració i la pluralitat dels mitjans de comunicació a la Unió Europea, Marianne Mikko fa un treball d'observació sobre els blogs, els considera com un mitjà comú en l'expansió de l'expressió pròpia tant de professionals dels mitjans de comunicació com de les persones en general, i es lamenta que l'estatut dels autors i de qui els publiquen, inclosos l'estatut jurídic, no es defineix ni es deixa clar davant dels lectors, la qual cosa provoca incertitud respecte de la imparcialitat, fiabilitat, protecció de fonts, i aplicació de codis ètics i atribució de responsabilitats en cas d'accions judicials. Suggereix la clarificació de l'estatut dels blogs, jurídic o d'altra natura, incloent-hi un etiquetatge voluntari dels mateixos blogs, atenent criteris de responsabilitat professional, financers i els interessos dels seus autors i de qui els publica.
El que caracteritza els blogs no són els temes que tracten, sinó la manera que es publica la informació. De totes maneres, se'n pot fer una classificació no exhaustiva en els tipus següents:
Cada contingut afegit al blog s'anomena apunt o entrada[14] i consisteix en un article escrit, que també pot anar acompanyat de so, imatges, vídeo, etc.
Les diferents entrades (o apunts) es classifiquen de manera cronològica, segons el seu ordre de publicació, i cadascuna d'elles consta de diferents parts. Bàsicament:
Per exemple, si el nostre blog és sobre música i l'apunt que volem publicar parla d'instruments de percussió,
Hi ha diverses eines de manteniment de blogs que permeten, moltes gratuïtament i sense necessitat d'elevats coneixements tècnics, administrar tot el weblog, coordinar, esborrar o reescriure els articles, moderar els comentaris dels lectors, etc. , d'una manera gairebé tan senzilla com administrar el correu electrònic. Actualment el seu mode d'ús s'ha simplificat a tal punt, que gairebé qualsevol usuari és capaç de crear i administrar un blog personal.
Les eines de manteniment de weblogs es classifiquen, principalment, en dos tipus: aquelles que ofereixen una solució completa d'allotjament, gratuïta (com Freewebs, Blogger i LiveJournal), i aquelles solucions consistents a software que, en ser instal·lat en un lloc web, permeten crear, editar i administrar un blog directament al servidor que allotja el lloc (com és el cas de WordPress o de Movable Type). Aquest programari és una variant de les eines anomenades Sistemes de Gestió de Contingut (CMS), i molts són gratuïts. La barreja dels dos tipus és la solució plantejada per WordPress.
Les eines que proporcionen allotjament gratuït assignen a l'usuari una adreça web (per exemple, en el cas de Blogger, l'adreça assignada acaba a "blogspot.com") i us proveeixen d'una interfície, a través de la qual es podeu afegir i editar contingut. Òbviament, la funcionalitat d'un blog creat amb una d'aquestes eines, es limita al que pugui oferir el proveïdor del servei, o hosting.
Un programari que gestioni el contingut, en tant, requereix necessàriament un servidor propi per ser instal·lat, de la manera com es fa en un lloc web tradicional. El seu gran avantatge és que permet un control total sobre la funcionalitat que oferirà el blog, possibilitant així adaptar-lo totalment a les necessitats del lloc, i fins i tot combinar-lo amb altres tipus de contingut.
A mesura que la popularitat dels blogs va continuar augmentant (a partir del 2006), la comercialització dels blogs està augmentant ràpidament. Moltes corporacions i empreses col·laboren amb bloggers per augmentar la publicitat i involucrar comunitats en línia amb els seus productes. En el llibre Fans, Bloggers, and Gamers, Henry Jenkins va afirmar que "Els bloggers prenen el coneixement a les seves pròpies mans, permetent una navegació exitosa dins i entre aquestes cultures del coneixement emergents. Es pot veure un comportament com la cooptació a la cultura de les mercaderies. en la mesura que de vegades col·labora amb interessos corporatius, però també es pot veure com augmenta la diversitat de la cultura mediàtica, proporciona oportunitats per a una major inclusió i fa més sensible als consumidors".[18]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.