Compositor lituà From Wikipedia, the free encyclopedia
Vytautas Bacevičius (Łódź, Polònia, (aleshores Imperi Rus), 9 de setembre, 1905 - Nova York (Estats Units), 15 de gener, 1970), va ser un compositor lituà[1] de tendències radicals i modernistes. La majoria de les seves obres estan en un llenguatge àton ideat per ell mateix. Va desenvolupar una teoria de la "música còsmica" i va arribar a considerar la música de 12 notes de Schoenberg com a obsoleta, considerant-se a si mateix com el successor de Skriabin, Jolivet i Varèse.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 setembre 1905 Łódź (Imperi Rus) |
Mort | 15 gener 1970 (64 anys) Nova York (Estats Units d'Amèrica) |
Formació | Universitat Vytautas el Gran Universitat de París Conservatoire de Paris |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pianista |
Gènere | Òpera, simfonia i música clàssica |
Professors | Kazimierz Sikorski, Józef Turczyński, Kazimierz Wiłkomirski i Nikolai Txerepnín |
Instrument | Piano |
Família | |
Pare | Vincas Bacevičius |
Germans | Grażyna Bacewicz Kęstutis, Bacevičius Wanda Bacewicz |
Bacevičius va estudiar a Łódź amb, entre d'altres, Kazimierz Sikorski i es va traslladar a Kaunas a Lituània el 1926. El 1927 va anar a París, on va estudiar composició amb Nikolai Txerepnín i es va graduar al Conservatori de París el 1928.[2] Tornant a Lituània el 1928, es va establir com a pianista, compositor i professor. Es va convertir en el President de la Secció Lituana de l'ISCM. Va estar de gira per l'Argentina el 1939 quan els alemanys van envair Lituània, exiliant-lo a Amèrica. Es va traslladar als Estats Units l'any 1940 i va viure principalment a Nova York, continuant fent recitals però sobretot mantenint-se fent classes. Va fer el seu debut a Nova York al Carnegie Hall el 28 de novembre de 1940.[3] Va mantenir estudis a Nova York i Bridgeport, Connecticut.[4][5]
Encara que va néixer a Polònia, va adoptar la forma lituana del seu nom (Bacevičius); era germà de la compositora polonesa Grażyna Bacewicz,[6] a qui va dedicar la seva Segona Simfonia, della Guerra, el 1940. Bacevičius considerava les seves obres orquestrals com la part més important de la seva producció, i va compondre sis simfonies en total. com quatre concerts per a piano, un per a violí i nombroses obres per a piano sol.
Per conèixer la llista de les seves obres, aneu al seu arxiu de la Viquipèdia anglesa.
External links
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.