From Wikipedia, the free encyclopedia
Voleró Publili (llatí: Volero Publilius) va ser un tribú romà. Formava part de la gens Publília, una antiga família romana d'origen plebeu.
Per a altres significats, vegeu «Voleró Publili Filó». |
Nom original | (la) Volero Publilius |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle VI aC valor desconegut |
Mort | segle V aC valor desconegut |
1r Tribú de la plebs | |
472 aC – 472 aC | |
2n Tribú de la plebs | |
471 aC – 471 aC | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República romana primerenca |
Carrera militar | |
Rang militar | centurió |
Família | |
Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Havia servit amb distinció com a primer centurió i després de deixar el servei el van cridar a files com a simple soldat i va refusar obeir (473 aC). Els cònsols van ordenar als lictors la seva detenció, però es va resistir i va tenir el suport del poble. Els cònsols van ser expulsats del Fòrum i davant dels aldarulls el Senat es va veure obligat a actuar.
Per l'any següent Publili, que s'havia fet molt popular per la seva actitud valenta, va ser escollit tribú de la plebs (472 aC), però no va portar a judici als magistrats de l'any anterior com alguns esperaven, i va dedicar els seus esforços a assegurar la lliure elecció dels tribuns que abans eren elegits als comicis centuriats on dominaven els patricis, i volia transferir-ho als comicis tribunats. No ho va aconseguir però l'any següent, el 471 aC va ser reelegit tribú i junt amb el seu col·lega Gai Letori va proposar que les tribus havien d'elegir els edils i els tribuns i que els comicis tribunats podrien discutir de qualsevol afer i no sols els que afectaven els plebeus (Lex Publilia Laetoria). Els patricis, amb el cònsol Api Claudi al capdavant, s'hi van oposar per la força, però no van poder impedir l'aprovació de la llei. Es creu que llavors el nombre de tribuns va passar a cinc (abans eren dos).[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.