Vladímir

Vladímir
	Владимир (ru)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat d'importància de subjecte federal de Rússia, gran ciutat i ciutat/poble
Sobrenom	Вторая столица Руси, Вторая столица Святой Руси i Вторая столица Древней Руси
Localització
	56° 07′ 43″ N, 40° 24′ 21″ E
Estat	Rússia
Óblast	óblast de Vladímir
Districte urbà	districte urbà de Vladímir
Capital de	Principat de Vladímir-Súzdal (1157–1389); província de Vladímir (1719–1775 (Julià)); província de Vladímir (1719–1775); Virregnat de Vladímir (1778 (Julià)–1796 (Julià)); uiezd de Vladímir (1778 (Julià)–1929); Gubèrnia de Vladímir (1796 (Julià)–1929); ókrug de Vladímir (1929–1930); raion de Vladímir (1929–); óblast de Vladímir (1944–); districte urbà de Vladímir (2004–)
Conté la subdivisió	Frunzensky District (en) ; Leninsky District (en) ; Oktyabrsky District (en)
Població humana
Població	352.347 (2021) (2.828,05 hab./km²)
Geografia
Superfície	124,59 km²
Altitud	150 m
Creació	990
Organització política
• Cap de govern	Olga Déieva (2015–)
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques
Identificador descriptiu
Codi postal	600000
Fus horari	UTC+03:00
Prefix telefònic	4922
Identificador OKTMO	17701000001
Identificador OKATO	17401000000
Altres
Agermanament amb	Bari (2013–)
Lloc web	vladimir-city.ru

Vladímir (en rus: Влади́мир) és una ciutat de Rússia a l'óblast de Vladímir. Es troba a la vora del riu Kliazma, a 200 km a l'est de Moscou.

Dades ràpides Tipus, Sobrenom ...

Tanca

Té un aeroport que durant la segona guerra mundial era seu de la base aèria de Dobrínskoie.

L'any 1989 tenia 315.000 habitants, que el 2010 havia pujat fins a 345.373.

La zona estava habitada des de com a mínim fa 25.000 anys. La data de fundació tradicional de la ciutat era del 1108 però sembla que és més antiga, car sembla que va ser visitada per Vladímir I de Kíev l'any 990. Durant el principi del segle xiii la ciutat tingué una època d'esplendor amb Iaroslav II de Vladímir^[1] però caigué sota els tàrtars a les ordres de Batu Khan el 1238.

Vladímir és seu d'indústries elèctriques i químiques a més d'alimentàries. També hi ha establiments militars de míssils i molt de turisme.

Dues de les seves catedrals són Patrimoni de la Humanitat: la Catedral de l'Assumpció i la Catedral de sant Demetri.