Villa Borghese

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Infotaula edificiVilla Borghese
	Villa Borghese: entrada monumental per la Piazzale Flaminio
Nom en la llengua original	(it) Villa Borghese
Dades
Tipus	Conjunt d'edificis i jardí paisatgístic
Construcció	1605
Obertura	1903
Característiques
Superfície	80 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Municipio Roma I (Itàlia)
	41° 54′ 49″ N, 12° 29′ 06″ E
Format per	Villa Borghese Pinciana ; Villa Strohl Fern ; Monument to George Gordon Byron (Villa Borghese) (en) ; Villa Lubin (en) ; Casina di Raffaello (en) ; Temple of Aesculapius (en) ; Temple de Diane (fr)
Patrimoni monumental d'Itàlia
	Villa Borghese Pinciana
Activitat
Fundador	Scipione Caffarelli Borghese i Pau V
Propietat de	Itàlia (1901–)
Ocupant	Família Borghese
Lloc web	sovraintendenzaroma.it…

Villa Borghese és un gran parc enjardinat d'estil anglès naturalista situat a Roma. Conté diversos edificis, museus i atraccions com la Villa Borghese Pinciana, seu de la famosa Galeria Borghese, amb obres mestres de Caravaggio, Rafael i Bernini. És el segon parc públic més gran de la capital italiana, amb 80 hectàrees, després de la Villa Doria-Pamphili.

Dades ràpides Infotaula edifici, Nom en la llengua original ...

Tanca

El 1605 el cardenal Scipione Borghese, net del papa Pau V i mecenes de Bernini, va començar a transformar aquesta zona, llavors conreada de vinyes sobre el turó del Pincio, al jardí més gran construït a la Roma antiga. Aquest lloc ha estat identificat com els Giardini di Lucullo dels temps de l'antic Imperi Romà.

Al segle xix gran part de la parcela va ser transformada en un jardí paisatgístic al gust anglès. El 1902, apressada per problemes econòmics, la família Borghese va segregar l'edifici principal, seu de la Galeria Borghese, i el va vendre amb el seu contingut a l'Estat italià. Els jardins van ser adquirits l'any següent per l'Ajuntament de Roma i oberts al públic el 12 de juliol de 1903.

El gran parc té 9 entrades. Les més freqüents són la de Porta Pinciana, la de Plaça d'Espanya, la de la rampa del Pincio des de la Piazza del Popolo, i l'entrada monumental de Piazzale Flaminio .

Des de la muntanya Pincio, a la part sud, es poden veure algunes de les més espectaculars vistes de Roma.

La Vil·la en si, Villa Borghese Pinciana va ser construïda per l'arquitecte Flaminio Ponzio, que va desenvolupar els esquemes de Scipione Borghese. Avui és la seu de la Galeria Borghese. A la mort de Ponzio, els treballs van ser acabats pel flamenc Giovanni Vasanzio (el veritable nom era Jan Van Sant). L'edifici va ser destinat per Camillo Borghese a contenir les escultures de Bernini (entre elles el David i Apolo i Daphne ) i d'Antonio Canova ( Paolina Borghese ). També els quadres de Tiziano, Rafael i de Caravaggio.

Contigua a Villa Borghese, al peu del turó, es troba Villa Giulia, construïda entre 1551 - 1555 com a residència estiuenca per al Papa Juli III. Actualment allotja el Museu Nacional Etrusc.

A l'interior del recinte dels jardins de Villa Borghese hi ha també Villa Mèdici, seu a Roma de l'Acadèmia Francesa. És una petita fortalesa que allotja la col·lecció de l'escultor Pietro Canonica.

Hi ha més edificis al viale delle Belle Arti , construïts per a l'Exposició Universal de Roma, a 1911. La Galleria Nazionale d'Arte Moderna és el més destacat. Al seu interior també hi ha el zoològic de Roma, transformat recentment en Bioparque , i la Casa del cinema , situada a la Casa de les roses .

Villa Borghese és seu el concurs hípic Piazza di Siena, que va tenir en 2006 la seva 74 a edició.

Per a més informació, vegeu Villa Borghese Pinciana i Galeria Borghese .