Verónica Forqué Vázquez-Vigo

Verónica Forqué Vázquez-Vigo (Madrid, 1 de desembre de 1955 - Madrid, 13 de desembre de 2021)^[1] fou una actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya.^[2]

Verónica Forqué Vázquez-Vigo

(2019)
Biografia
Naixement	1r desembre 1955 Madrid
Mort	13 desembre 2021 (66 anys) Madrid
Causa de mort	suïcidi per asfíxia
Color de cabells	Pèl-roig
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula
Ocupació	directora de cinema, actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1972 - 2021
Família
Cònjuge	Manuel Iborra (1981–2014), divorci
Parella	Joaquim Kremel (1980–1981)
Pares	José María Forqué   i Carmen Vázquez-Vigo
Germans	Álvaro Forqué
Premis
(2014)  Espiga d'Honor (2005)  Premi Màlaga (2004)  Premi Sant Jordi de Cinematografia (2001)  Bisnaga de Plata a la millor actriu, per l'obra Sin vergüenza (1995)  TP d'Or, per l'obra Pepa y Pepe (1993)  Fotogramas de Plata a la millor actriu de cinema (1993)  Goya a la millor actriu, per l'obra Kika (1990)  TP d'Or, per l'obra Eva y Adán, agencia matrimonial (1990)  Fotogramas de Plata a la millor actriu de televisió, per l'obra Eva y Adán, agencia matrimonial (1987)  Premi Sant Jordi de Cinematografia, per l'obra La vida alegre (1987)  Goya a la millor actriu, per l'obra La vida alegre (1987)  Goya a la millor actriu secundària, per l'obra Moros y cristianos (1986)  Premis ACE, per l'obra ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1986)  Goya a la millor actriu secundària, per l'obra El año de las luces (1985)  Fotogramas de Plata al Millor intèrpret de televisió, per l'obra Platos rotos

Biografia

Fou filla del director i productor José María Forqué i de l'escriptora argentina Carmen Vázquez-Vigo,^[3] germana del director Álvaro Forqué (1953-2014) i neta del músic i compositor José Vázquez Vigo. Estudià Art dramàtic i inicià la carrera de Psicologia, aquesta última mai acabada. En el món del cinema, però, s'inicià treballant en pel·lícules del seu pare a inicis dels anys 1970, fins a arribar a convertir-se en una actriu de comèdia durant els any 1980, període en el qual aconseguí diversos Premis Goya.^[3]

El gran salt en la carrera cinematogràfica es produí quan Pedro Almodóvar la posà en el paper de l'entranyable Cristal a la pel·lícula ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984). Al llarg de la seva carrera treballà amb Fernando Trueba a Sé infiel y no mires con quién i El año de las luces, pel·lícula per la qual obtingué un Goya com a actriu secundària. La seva amistat amb Fernando Colomo es traduí en dues comèdies de gran èxit Bajarse al moro i La vida alegre, que li proporcionaren el seu primer Goya com a actriu protagonista el mateix any que guanyà un segon Goya com a actriu de repartiment per Moros y cristianos, de Luis García Berlanga.^[4] A principis dels anys 1990 començà la seva col·laboració amb Manuel Gómez Pereira a les comèdies Salsa rosa o ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, col·laboració que es repetí el 2005 amb Reinas. El 1993 obtingué un quart Goya pel seu paper protagonista a Kika, de Pedro Almodóvar, amb qui havia treballat anteriorment a ¿Qué he hecho yo para merecer esto? i Matador.^[4]

També a la televisió guanyà gran popularitat, en sèries com Ramón y Cajal (1982), El jardín de Venus (1983), Platos rotos (1988), Eva y Adán, agencia matrimonial (1990-1991) i Pepa y Pepe (1995). Entre 2014 i 2015 participà a la vuitena temporada de la sèrie de ficció La que se avecina, interpretant al personatge secundari de Teresa Sáenz de Tejada (alcaldessa).^[4]

De la seva trajectòria en teatre, destacà el paper de Carmina a la primera representació de l'obra de José Sanchis Sinisterra Ai, Carmela! (1986). Altres obres importants en les quals participà foren: Sublime decisión (1984), Bajarse al moro (1985) –formant part també de la versió cinematogràfica de Fernando Colomo–, Doña Rosita la soltera (2004), La abeja reina (2009) i Shirley Valentine (2011). Com a directora escènica, l'any 2009 es posà al capdavant del muntatge de l'obra Adulteris, de Woody Allen.^[4]

Quant a la seva vida personal, entre 1981 i 2014 estigué casada amb el director de cinema Manuel Iborra, amb qui tingué una filla anomenada María Clara Iborra Forqué.^[3]

El 27 de desembre de 2020, l'actriu protagonitzà un episodi polèmic sobre la minoria lingüística catalanoparlant de l'Estat espanyol, quan acusà uns suposats joves catalans amb qui coincidí de «no parlar bé el castellà» i, per tant, de ser «endarrerits». Amb posterioritat, ni la mateixa actriu ni el programa de televisió (Sálvame) es pronunciaren sobre aquests fets.^[5][6]

El 13 de desembre de 2021 se suïcidà a casa seva.^[4][7] Anteriorment, havia patit diversos episodis de depressió i, si més no, un intent de suïcidi.^[8]

Cinema

Les seves pel·lícules més destacades són:

Any	Pel·lícula	Director
1972	Mi querida señorita	Jaime de Armiñán
1974	Tiempos de constitución	Rafael Gordon
1977	La guerra de papá	Antonio Mercero
1978	Las truchas	José Luis García Sánchez
1980	El resplandor (doblatge al castellà)	Stanley Kubrick
1984	¿Qué he hecho yo para merecer esto?	Pedro Almodóvar
1985	Sé infiel y no mires con quién	Fernando Trueba
1986	Matador	Pedro Almodóvar
	El año de las luces	Fernando Trueba
1987	La vida alegre	Fernando Colomo
	Moros y cristianos	Luis García Berlanga
1989	Bajarse al moro	Fernando Colomo
1990	Don Juan, mi querido fantasma	Antonio Mercero
1991	Salsa rosa	Manuel Gómez Pereira
1992	Orquesta Club Virginia	Manuel Iborra
1993	Kika	Pedro Almodóvar
	Amor propio	Mario Camus
	¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?	Manuel Gómez Pereira
1994	Siete mil días juntos	Fernando Fernán Gómez
1995	¿De qué se ríen las mujeres?	Joaquim Oristrell
1997	El tiempo de la felicidad	Manuel Iborra
1999	Pepe Guindo	Manuel Iborra
2001	Clara y Elena	Manuel Iborra
	I Love You Baby	Alfonso Albacete y David Menkes
	Sin vergüenza	Joaquín Oristrell
2005	Reinas	Manuel Gómez Pereira
2006	La dama boba	Manuel Iborra
2008	Enloquecidas	Juan Luis Iborra
2012	Ali	Paco R. Baños
2016	Tenemos que hablar	David Serrano

Teatre

Any	Obra de teatre
1975	Divinas palabras
1978	El zoo de cristal
1980	María, la mosca
	Casa con dos puertas mala es de guardar
1982	Agnus Dei
1984	Sublime decisión
1985	Bajarse al moro
1987	¡Ay, Carmela!
2003	El somni d'una nit d'estiu
2004	Doña Rosita la soltera
2006	¡Ay, Carmela!
2009	La abeja reina
2011	Shirley Valentine
2014	Así es, si así fue
2015	Buena Gente
2016	Los hilos de vulcano
2016	La respiración

Directora

Any	Obra de teatre
2000	La tentación vive arriba
2008	Adulterios

Televisió

Any	Sèrie/Telefilm/Especial	Paper
1974	Silencio, estrenamos
1974 - 1976	Novela
1976	Curro Jiménez
1979 - 1982	Estudio 1
1980	El español y los siete pecados capitales
1982	Ramón y Cajal	Silveira Fañanás García
1983	El jardín de Venus
	Nunca es tarde
1984	Goya
1987	Bajarse al moro
1988	Platos rotos
1990 - 1991	Eva y Adán, agencia matrimonial	Eva Salvador
1995	Pepa y Pepe	Pepa
2000	¡Ay, Carmela!
2003	La vida de Rita	Rita
	El club de la comedia	Invitada
2004	El inquilino	Taxista (1x01)
2011	Hospital Central
	Dues dones divines
2014 - 2015	La que se avecina	María Teresa Sáenz de Tejada
2016	El hombre de tu vida	Pilar
2017	El fin de la comedia	Cameo

Premis i nominacions

Premis Goya

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1986	Goya a la millor actriu secundària	El año de las luces	Guanyadora
1987	Goya a la millor actriu	La vida alegre	Guanyadora
	Millor interpretació femenina de repartiment	Moros y cristianos	Guanyadora
1989	Millor interpretació femenina protagonista	Bajarse al moro	Candidata
1993	Millor interpretació femenina protagonista	Kika	Guanyadora

Premis Fotogramas de Plata

Any	Categoria	Pel·lícula/Sèrie/Muntatge	Resultat
1983	Millor intèrpret de televisió	El jardín de Venus	Candidata
1985	Millor intèrpret de televisió	Platos rotos	Guanyadora
	Millor intèrpret de teatre	Bajarse al moro	Candidata
1989	Millor actriu de cinema	Bajarse al moro	Candidata
1990	Millor actriu de televisió	Eva y Adán, agencia matrimonial	Guanyadora
1993	Millor actriu de cinema	¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?	Guanyadora
1995	Millor actriu de televisió	Pepa y Pepe	Candidata

Premis TP d'Or

Any	Categoria	Sèrie	Resultat
1990	Millor actriu de televisió	Eva y Adán, agencia matrimonial	Guanyadora
1995	Millor actriu de televisió	Pepa y Pepe	Guanyadora

Premis de la Unión de Actores y Actrices

Any	Categoria	Pel·lícula/Sèrie	Resultat
1993	Millor interpretació protagonista de cinema	Kika	Candidata
1995	Millor interpretació protagonista de televisió	Pepa y Pepe	Candidata

Premi Sant Jordi de Cinematografia

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1987	Millor actriu espanyola	La vida alegre	Guanyadora
2004	Premi Especial de la Crítica		Guanyadora

Premis ACE (Nova York)

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1986	Millor actriu de repartiment	¿Qué he hecho yo para merecer esto?	Guanyadora

Festival de Màlaga

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2001	Biznaga de Plata a la Millor actriu	Sense vergonya	Guanyadora
2005	Premi Màlaga		Guanyadora

Setmana Internacional de Cinema de Valladolid

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2014	Espiga d'Honor		Guanyadora

Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1993	Millor actriu	¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?	Guanyadora

Referències

1. «Hallada muerta la actriz Verónica Forqué en su domicilio» (en castellà). LaVanguardia.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
2. «Verónica Forqué cumple 65 años: su trabajo, su matrimonio roto tras 33 años y la amistad con su hija» (en castellà). ElMundo.es, 01-12-2020. [Consulta: 22 setembre 2021].
3. Hernández, Nuria. «Adiós a Verónica Forqué: cuatro Goyas y siete viajes sanadores a la India» (en castellà). RevistaVanityFair.es, 13-12-2021. [Consulta: 14 desembre 2021].
4. «Hallan muerta a la actriz Verónica Forqué en su casa de Madrid» (en castellà). ElMundo.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
5. «Escandalós discurs anticatalà de Verónica Forqué i col·laboradors de Sálvame». ElNacional.cat. [Consulta: 28 desembre 2020].
6. «Els disbarats i la mala fe de Forqué contra Catalunya fan esclatar les xarxes». LaRepública.cat, 28-12-2020. [Consulta: 28 desembre 2020].
7. Belinchón, Gregorio. «Hallada muerta la actriz Verónica Forqué en su casa de Madrid» (en castellà). ElPaís.com, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].
8. «Verónica Forqué ya había intentado suicidarse recientemente» (en castellà). ElMundo.es, 13-12-2021. [Consulta: 13 desembre 2021].