From Wikipedia, the free encyclopedia
Velocitat d'obturació o, més exactament, temps d'exposició, és un concepte de la fotografia que fa referència al període durant el qual l'obturador d'una càmera fotogràfica està obert. S'expressa segons i fraccions de segons, per la qual cosa en realitat s'està parlant de temps i no de velocitat (distància/temps).
Els temps d'exposició d'una càmera fotogràfica poden ajustar-se en valors discrets. El salt de cada valor al següent s'anomena un pas fotogràfic. Aquests valors acosumen a oscil·lar entre els 30 segons i 1/8000 de segon; per a poder realitzar exposicions més llargues acostuma a existir l'opció B (o mode Bulb) en la qual l'obturador es manté obert durant el temps que mantinguem el dit sobre el piu. Una variant del mode B és el mode Time (T), gairebè en desús, en el qual s'ha d'accionar el piu una vegada per iniciar l'exposició del sensor o pel·lícula, i una altra per finalitzar-la.
Tot i que no podem parlar de temps ràpids o lents sense fer referència a la situació la qual estem fotografiant, a efectes pràctics i en la majoria de situacions, podem distingir diversos temps:
El temps d'exposició, junt amb la sensibilitat de la pel·lícula fotogràfica (en el cas de les càmeres tradicionals) o sensor d'imatge (en càmeres digitals) i l'obertura del diafragma, determina el valor d'exposició per a una fotografia.
El terme velocitat de tret és el temps durant el qual l'obturador roman obert deixant passar la llum al sensor. En la fotografia digital és el temps que el sensor d'imatge "veu" l'escena que està tractant de capturar. Juntament amb l'obertura del diafragma és un dels principals components necessaris per a formar una exposició adequada.
En general es mesura en segons o fraccions de segon; 1”, 2”, 1/20, 1/60, 1/250. El més freqüent és disparar amb fraccions de segon, que de vegades per comoditat se solen expressar en la càmera amb xifres com 30, 60, 250, 2000, etc. El més habitual és que una càmera pugui seleccionar entre velocitats que van des dels 30” fins als 1/2000. Com més gran és el denominador, major serà la velocitat, és a dir, aquesta serà molt més ràpida. Aquestes velocitats són les més utilitzades, ja que és més difícil retrar alguna cosa que es mou lentament sense aplicar cap mena de moviment extern a la càmera mentre que el obturador s'obre i dona lloc a fotografies amb una manca considerable de definició. És per aquest mtoiu que és necessari un trípode o algun tipus d'estabilització d'imatge.
Són múltiples les combinacions de velocitat de tret depenent del que es vulgui fer. Les velocitats curtes (també anomenades ràpides) es poden utilitzar per a congelar el moviment, per exemple, d'un cotxe de F1. En canvi, les velocitats de llarga exposició (també conegudes com a lentes) es poden utilitzar per a difuminar intencionadament el moviment per a obtenir efectes artístics o per a fer fotografies nocturnes amb poca llum, les quals necessiten aquesta velocitat per tal que arribi més quantitat de llum al sensor. Cal tenir en compte que quant menor sigui la velocitat, més sensible és la imatge a la vibració de la càmera.
La velocitat de tret és un dels mètodes sovint utilitzats per a manipular els efectes visuals de la imatge final més enllà de la seva lluminositat. La selecció de diferents velocitats de tret donarà lloc a un altre tipus d'efecte visual en la fotografia final. hem de tenir en compte que en certes ocasions el moviment ens afavoreix en la realitació d'una fotografia. Per exemple, quan es fa una foto d'una cascada i es desitja mostrar com de ràpid lisca l'aigua; o quan es pren una foto d'un cotxe de carreres i es busca donar sensació de velocitat; o quan es fa una foto al cel a la nit i es vol mostrar el moviment dels estels en un període més llarg de temp. En tots aquests casos l'elecció d'una velocitat de tret més perllongada serà el camí a seguir. No obstant això, en tots aquests casos és necessari utilitzar un trípode. La majoria de la gent relaciona “lent” amb el fet que una imatge es desenfoqui, però de vegades pot crear un impacte visual més potent que les imatges fetes amb la congelació que ens aporta l'alta velocitat de tret.
Una operació de la càmera en mode manual requereix que s'estableixi la velocitat de tret i el diafragma en la lent de forma manual. Tot i així, existeixen altres maneres que permeten tenir una de les dues opcions automàtiques:
En la majoria dels casos, la prioritat d'obertura AE és generalment representat amb una "A" i la prioritat de tret AE amb "Tv" o "S”.
La llista següent proporciona una visió general dels usos comuns de la fotografia per a velocitats de tret estàndard:
És indiferent la combinació de temps i quantitat de llum, sempre que la quantitat de llum sigui la correcta juntament amb el temps. La majoria de les càmeres SLR convencionals tenen marcada la velocitat de tret en el panell superior del cos de la càmera per tal d'ajustar la velocitat del obturador, encara que això pot variar segons el disseny de la càmera.
L'escala típica de temps acostuma a ser:
| Valor | temps d'equivaloració del disparador |
|---|---|
| B | mentre es manté polsat el disparador |
| 30" | 30 segons |
| 15" | 15 segons |
| 8" | 8 segons |
| 4" | 4 segons |
| 2" | 2 segons |
| 1" | 1 segons |
| 2 | 1/2 segons |
| 4 | 1/4 segons |
| 8 | 1/8 segons |
| 15 | 1/15 segons |
| 30 | 1/30 segons |
| 60 | 1/60 segons |
| 125 | 1/125 segons |
| 250 | 1/250 segons |
| 500 | 1/500 segons |
| 1000 | 1/1000 segons |
| 2000 | 1/2000 segons |
| 3000 | 1/3000 segons |
| 4000 | 1/4000 segons |
En avançar un pas en aquesta escala es redueix a la meitat el temps, deixant entrar menys llum.
Un temps d'exposició llarg serà més sensible al moviment i es pot expressar en forma difusa i un de més curt obtindrà una imatge "congelada" i nítida. En fotografia digital, la sensibilitat ISO també és un paràmetre ajustable; una ISO més gran ens permet una fotografia més ràpida.
Quan parlem de temps llargs, una de les tècniques més conegudes és l'efecte seda. Aquest efecte es fa a llocs amb aigua, com el mar, un riu o un salt. Consisteix a ajustar la càmera a velocitats lentes per tal quequedi difuminada i es vegi més plana, tranquil·la i calmada. El problema d'aquesta tècnica, és que en fer servir velocitats lentes i de dia, les fotos queden molt clares, per això s'ha d'utilitzar un filtre per tal de reduir la llum que entra al sensor.
Una altra tècnica coneguda és la de fotografia d'estrelles. Òbviament s'ha de fer quan és de nit i amb una velocitat molt lenta per tal de poder obtenir una foto que no estigui molt fosca. En aquesta tècnica, en estar molta estona fent la foto, obtenim les estrelles difuminades gràcies al moviment de rotació que fa la terra. Si apuntem a l'estrella polar, que només es pot veure des de l'hemiferi nord del planeta, obtindrem el rastre de totes les estrelles, que formen cercles al voltant de l'estrella polar. Aquesta tècnica s'anomena circumpolar.
Una tècnica estèticament molt interessant i que transmet el moviment sense utilitzar un temps realment lent és l'escombrat.
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
