vaixell propulsat pel vent From Wikipedia, the free encyclopedia
Un vaixell de vela[1] o veler és una embarcació, que utilitza veles muntades sobre arbres per aprofitar la força del vent i impulsar el vaixell, en el que es defineix com navegació marítima . Hi ha una varietat de plans de vela que propulsen els vaixells de vela, emprant veles d'aparell quadrat o aparell proa-popa.[2] Alguns vaixells porten veles quadres o cangrees a cada arbre, com els bergantins, i es diu que tenen aparells complets quan hi ha tres o més pals. N'hi ha que utilitzen una combinació de veles quadres i aparell proa-popa, com alguns bergantins[3]
Línies del buc, longitudinals i en secció transversal d'un plànol de 1781
El buc és el cos del vaixell. Permet que el veler suri i suporta l'aparell. És la part on s'allotgen els passatgers i la càrrega. Hi ha vaixells monobuc i multibuc (de dos bucs, de tres bucs...). També hi ha vaixells monobuc amb balancins (les piragües polinèsies, per exemple). El buc pot ser construït amb materials diferents (fusta, planxa d'acer, alumini, formigó, resines sintètiques reforçades amb fibres, materials compostos, "sandvitx"...). La forma del buc és important (els bucs afinats o afuats permeten velocitats més grans; els bucs més plens tenen més capacitat de càrrega). L'obra viva o carena convé que tingui una superfície lateral que s'oposi a l'abatiment (i que, per tant, permeti una bona cenyida). En velers moderns la quilla és un apèndix que sobresurt del buc. En vela lleugera els velers acostumen a tenir una orsa mòbil que actua com la quilla. Els bucs de fusta de construcció tradicional tenen:
Esquema de l'aparell d'un vaixell d'aparell quadrat.[5]
L'aparell està format pels arbres o pals, l'eixàrcia fixa que els subjecta, les veles que propulsen el vaixell i l'eixàrcia móbil que permet governar les veles. Hi ha velers amb un sol arbre (d'entre 4 i 10 metres d'alt en vela lleugera; en algun iot gran arriba als 90 metres). Hi ha velers amb 2,3,4, 5, 6 i 7 pals. Augmentant el nombre de pals, els velers de gran portada poden navegar amb veles més petites i manejables. Els aparells poden ser rodons (amb veles quadres) o amb veles de tall. Els arbres dels aparells rodons tenen vergues disposades horitzontalment, penjades al pal pel mig de cada verga.
El timó és la peça que permet governar el vaixell i escollir el rumb desitjat.Hi ha velers que no necessiten timó. Es governen per desplaçament de pes i caçant o amollant la vela (Patí de vela, planxa de surf a vela). Els vaixells de dos o més pals poden navegar sense timó en cas de necessitat, governant amb les veles.
Pollacra: Nau de dos arbres de dues peces, tots encreuats.
Goleta: Nau, la forma clàssica de la qual té dos arbres de dues peces i va aparellada principalment amb veles de tall.
pailebot: Goleta els arbres de la qual tenen tots la mateixa alçària i només va aparellada amb veles de tall.
bergantí: Nau de dos arbres de tres peces, tots encreuats.
bergantí pollacra: Nau de dos arbres encreuats, el de davant, que és de tres peces, i el de darrere, que és de dues peces.
bergantí goleta: Nau de dos arbres, el de davant, que és de tres peces i encreuat, i el de darrere, que és de dues peces i com de pailebot.
bergantí-goleta de tres arbres: Nau de tres arbres, el de davant, que és de tres peces i encreuat, i el del mig (pal mestre o major) i el de darrere (pal de mitjana), que són de dues peces i com de pailebot.
bricbarca: Nau de tres o més arbres de tres peces i encreuats, excepte el de darrere, que és de dues peces i com d'un pailebot. També anomenada corbeta.
Fragata: Nau de tres arbres de tres o més peces, tots creuats.
xabec: Nau de vela llatina, amb tres arbres, usada a la Mediterrània per al tràfic de cabotatge.
caravel·la: Nau del seglexv, d'una sola coberta, tres arbres i veles llatines o rodones.
Pujament o batedor, el de baix, que s'enverga normalment en una botavara.
i els punys:
Puny de boca: el de dalt a proa, entre els dos gràtils.
Puny de pena: el de dalt a popa, entre el gratil alt i la baluma
Puny d'amura: el de baix a proa, entre el gratil i el pujament.
Puny d'escota: el de baix a popa, entre la baluma i el pujament.
floc: Qualsevol vela triangular hissada a proa del trinquet, especialment la vela que en una fragata s'amura al pont intermedi entre el cim del botaló i el tamboret del bauprès.
petifloc: Vela triangular més petita que el floc.
major: La vela principal d'un vaixell.
trinquet: La vela que s'enverga en aquest pal.
mitjana: La vela triangular que s'hissa en aquest arbre.
gàbia: La vela col·locada en aquest masteler.
goneta
sobregoneta
cangrea o aurica: Vela de tall de format trapezoïdal, que s'enverga al pic, al pal i a la botavara, usada en algunes embarcacions esportives com a vela major.
artimó: Vela de tall de l'arbre de mitjana d'una fragata o de l'arbre mestre d'un bergantí. Vela llatina de certs bastiments més antics.
escandalosa: Vela de tall, triangular, dels mastelers d'un pailebot, del masteler de l'arbre de mitjana d'una bricbarca, etc.
bermudiana: Vela de tall correntíssima que ha substituït el conjunt que formaven artimó i escandalosa.
,_body_plan.jpg)
