Vall de Cardós

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Anteriorment anomenat la Vall de Cardós, el 1989 va canviar el nom traient l'article. La vila de Ribera de Cardós exerceix de cap de municipi. El nom d'aquest municipi no és del tot apropiat a la realitat geogràfica, ja que la Vall de Cardós és força més extensa i abraça dos termes municipals més: Esterri de Cardós i Lladorre. El nom aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans^[1] és el de Ribera de Cardós.

Aquest article és sobre el terme municipal d'aquest nom. Per a la vall homònima, vegeu Vall de Cardós (vall).

Vall de Cardós

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 33′ 56″ N, 1° 13′ 36″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Capital	Ribera de Cardós
Conté la subdivisió	Ainet de Cardós
Població humana
Població	375 (2024) (6,67 hab./km²)
Llars	44 (1553)
Gentilici	Cardosenc, cardosenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	56,2 km²
Banyat per	Noguera de Cardós
Altitud	898 m
Limita amb	Lladorre Tírvia Llavorsí Esterri de Cardós Alins la Guingueta d'Àneu
Organització política
• Alcalde	Joel Baró Mas (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25570
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25901
Codi IDESCAT	259010
Lloc web	vallcardos.ddl.net

L'actual terme municipal és fruit de la fusió dels antics termes municipals d'Estaon i Ribera de Cardós. La capitalitat del municipi està exercida per la vila de Ribera de Cardós. El municipi ocupa una part important de la Vall de Cardós, de la qual pren el nom, i inclou els pobles d'Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Estaon, Lladrós, Ribera de Cardós i Surri.

El terme municipal de Vall de Cardós està situat en el centre del terç nord de la comarca del Pallars Sobirà, i té l'accés des de la població de Llavorsí.

Surri des de Ribera de Cardós

Etimologia

És un topònim antic, pel que fa a la vall, però molt recent quant al terme municipal que designa. En agrupar-se una part dels antics ajuntaments de la vall -en quedaren fora el d'Esterri de Cardós i el de Lladorre- van agafar el nom de la vall per a tot el terme fruit de l'agregació.

Geografia

• Llista de topònims de Vall de Cardós (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Àneu		Lladorre
La Guingueta d'Àneu		Esterri de Cardós
Llavorsí	Tírvia	Alins

Entitats de població

Entitat de població	Habitants (2023)
Ribera de Cardós	193
Ainet de Cardós	72
Lladrós	33
Anàs	25
Cassibrós	24
Estaon	23
Surri	16
Bonestarre	4
Font: Idescat

Història

Història moderna

Els alcaldes

• Salvador Abrié i Bochaca (1979 - 1999)
• Rosa Maria Pla i Boixareu (1999 - 2003)
• Llorenç Sánchez i Abrié (2003 - 2023)
• Joel Baró i Mas (2023 - actualitat)^[2]

Els regidors

Des de la instauració de les eleccions municipals democràtiques, el 1979, han estat regidors de Vall de Cardós les persones següents: Salvador Abrié Bochaca, Joaquim Arnalot Barado, Enric Baró Babot, Manuel Baró Lleset, Ignasi Blasi Vidal, Joan Bringué Sala, Pere Bringueret Picolo, Joan Castellà Caminal, Josep Delamoga Duran, Raimon Delamoga Farràs, Joan Esplandiu Carrabina, Lluís Esplandiu Carrabina, Josep Maria Ferrer Esplandiu, Josep Maria Florido Florido, Jacint Gabriel Torres, Xavier Tomàs González Marrot, Josep Isús Nofre, Josep Lamora Ros, Josep Maria Lamora Sevilla, Pere Lladós Orteu, Eulogi López Otero, Àngel Marquès Ticó, Josep Marquès Espot, Manuel Marquès Espot, Joan Montaña Lleset, Felip Ortega Bautista, Òscar Ortega Lladós, Maria Rosa Pedescoll Bagaria, Joan Pedrico Pedrico, Salvador Perot Llauet, Rosa Maria Pla Boixareu, Josep Quero Brechal, Llorenç S. Sánchez Abrié, Esteve Sarroca Soca, Josep Solé Pedrico-Lladós, Manel Ticó Piñana, Alfons Tomàs Casimiro i Josep Tomàs Tico.

Legislatura 2011 - 2015

Resultats electorals - Vall de Cardós, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Llorenç Sánchez Abrié	147	4	60,74
	PSC-PM	Josep Quero Brechal	90	3	37,19
Total		244		7

• Llorenç Sánchez Abrié (CiU), Alcalde
• Joan Montaña Lleset (CiU), Regidor
• Josep Maria Lamora Sevilla (CiU), Regidor
• Ignasi Blasi Vidal (CiU), Regidor
• Josep Quero Brechal (PSC-PM), Regidor
• Òscar Ortega Lladós (PSC-PM), Regidor
• Enric Baró Babot (PSC-PM), Regidor.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 42 41 44 633 435 1.043 766 758 688 523

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 831 804 638 593 723 872 360 323 329 329

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 326 324 318 336 354 393 402 422 406 384

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 356 372 350 386 375 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1975 després de la fusió d'Estaon i de Ribera de Cardós. Les dades anteriors són dels antics municipis.

Llocs d'interès

• Pont de Cassibrós
• Santa Maria de Ribera de Cardós
• Santa Eulàlia d'Estaon

Referències

1. Llista dels noms dels municipis del Principat, pàgina 87.
2. «Composició de l'Ajuntament». [Consulta: 15 juny 2024].

Bibliografia

• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Ribera de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Pàgina web de la Ruta 1714 Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Vall de Cardós en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya