Vall d'Aussau

La vall d'Aussau (en occità Vath d'Aussau i en francés Vallée d'Ossau) és una vall del cantó nord dels Pirineus, que forma part del Bearn, i administrativament, del departament francés dels Pirineus Atlàntics i de la regió d'Aquitània.

Vall d'Aussau

Tipus	vall
Localització
Entitat territorial administrativa	Pirineus Atlàntics (França) i Bearn (França)
42° 59′ N, 0° 25′ O
Banyat per	Gave d'Aussau
Serralada	Pirineus
Limita amb	Coll del Portalet

Geografia

La vall d'Aussau és una de les tres grans valls de la muntanya del Bearn, conjuntament amb la d'Aspa i la de Varetons. És una vall de tipus glaciar i s'estén, de sud a nord, des del Coll del Portalet, fronterer amb l'Aragó, fins a la població de Revenac, a quinze quilòmetres de Pau. El curs d'aigua que marca la vall s'anomena Gave d'Aussau, branca matriu de la Gave d'Auloron. Aquest riu s'inicia a sota el pic de Migdia d'Aussau (en occità Meideia d'Aussau i en francés Midi d'Ossau) a 2.884 metres d'altitud, que és el punt culminant de la contrada.

El Pic de Migdia d'Aussau a l'hivern

Toponímia

El topònim Aussau apareix en el nom del poble Oscidates i Osquidates Montani i Campestres.^[1] Després es testifica en les formes Valis Ursaliensis (1127,^[2] reforma del Bearn^[3]), Orsalenses i Orsal (respectivament 1154^[2] i 1170,^[2] títols de Barcelona),^[4] Arcidiagonat d'Ossau (1249,^[2] notarials d'Auloron)^[5] i Ursi-Saltus (1270,^[2] títols d'Aussau).^[6]

El seu nom gascó és Vath d'Aussau. Els noms medievals valis ursaliensis o Orsal suggereixen que la regió pren el nom de l'os (llatí ursus + sufix adjectival -al / -au).^[7] Més probablement, el topònim Aussau deriva de l'acrònim urs, que es pot trobar a Orsa (afluent de la Garona) o Ossa (afluent de la Gave de Pau).^[8][9]

Referències

1. Plini el Vell, Història natural, Llibrere IV.
2. Raymond, Paul. Dictionnaire topographique Béarn, Pays basque (en francès). Louis Rabier, 2015. ISBN 978-2366740196.
3. Reforma del Bearn, Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics, col. «manuscrits del segle XVI al segle XVIII».
4. Títols publicats a l'apartat de proves de l'Histoire de Béarn de Pierre de Marca.
5. Notarials d'Auloron - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics.
6. Títols de la Vall d'Aussau - Arxius departamentals dels Pirineus Atlàntics.
7. Astor, 2002, p. 557.
8. Grosclaude, 1991, p. 380.
9. Fénié, Bénédicte; Fénié, Jean-Jacques. Dictionnaire des pays et provinces de France (en francès). Sud-Ouest, 2000. ISBN 2-87901-367-4.

Bibliografia

• Astor, Jacques. Dictionnaire des noms de famille et des noms de lieux du midi de la France (en francès). Millau: Éditions du Beffroi, 2002. ISBN 2-908123-59-2.
• Grosclaude, Miquèu. Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (en francès). Pau: Escòla Gaston Febus, 1991. ISBN 9782350680057.