escriptor i folklorista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Valeri Serra i Boldú (Castellserà, l'Urgell, 1875 - Barcelona, 1938)[1] ha estat un dels més destacats estudiosos del folklore català i el seu treball publicat ha permès la salvació d'una part important del llegat cultural popular de les terres de parla catalana.
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1875 Castellserà (Urgell) |
Mort | 1938 (62/63 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | etnòleg, escriptor |
A la vila de Bellpuig, on visqué durant uns quants anys, es va instituir el "Premi Valeri Serra i Boldú" per a treballs inèdits en qualsevol aspecte de la cultura popular.[2]
Passà la infantesa a Linyola i estudià a les Escoles Pies de Balaguer; després es traslladà a Barcelona, on, a la tutela dels mateixos escolapis, feu Peritatge Mercantil en el Col·legi Calassanci i sembla que seguí també algun estudi de Dret.
A Barcelona, fou col·laborador de la revista Lo Teatro Regional, conegué mossèn Jacint Verdaguer i, sota la seva influència, reorientà els primers interessos literaris envers el folklore religiós. Deixeble i col·laborador de mossèn Cinto a les revistes La Creu del Montseny (1899-1900) i Lo Pensament Català, tingué fortes idees religioses i també catalanistes (en la línia de la Unió Catalanista).
El mateix any de la mort de Verdaguer es casà amb Petra Forné i Gili i s'instal·là a Bellpuig, on feu de representant de la casa d'assegurances La Royal de Londres, fundà i dirigí el setmanari Lo Pla d'Urgell (1912-1921), i, a través del setmanari, participà i prengué partit en les qüestions econòmiques, polítiques i religioses de l'època. Mitjançant la revista, publicà diverses sèries d'articles que després tornà a imprimir com a llibres: Los regs d'Urgell. Contribució a l'estudi dels remeis que necessiten (1914), Calendari Folklòric d'Urgell (1915) i Mossen Jacinto Verdaguer. Recorts dels set anys darrers de sa vida, seguits de una impressió sobre la causa dels seus infortunis (1915).
El 1919 es traslladà a Barcelona, on treballà a l'Escola Superior d'Agricultura i a la revista Agricultura. Passà després a l'administració de la Generalitat i, també, a treballar com a redactor a La Vanguardia, encarregat de la secció de Llotja. Instal·lat definitivament a Barcelona amb la família, publicà nombrosos articles de temàtica de folklore, així com importants reculls, especialment de rondalles. Fou el primer president de l'associació Amics dels Goigs, publicà l'obra més destacable de la bibliofília catalana del segle xx, el Llibre d'Or del Rosari a Catalunya (Impremta Oliba de Vilanova, 1925), i emprengué també la publicació d'una revista específica de folklore, Arxiu de Tradicions Populars (set números entre 1928 i 1935).
Com a obres de tema estrictament bellpugenc, cal destacar el seu estudi Lo convent de Bellpuig (1908), reelaborat després a El Monasterio de Bellpuig (1918), i la Geografia de Bellpuig (1918), així com articles sobre Bellpuig i sobre el sepulcre de Ramon de Cardona a L'Abella d'Or i a La Vanguardia.
Després de la guerra civil, es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore, de caràcter divulgatiu), en castellà, amb Fiestas y tradiciones Populares en Catalunya (1949). I, després de la celebració a Bellpuig del centenari del seu naixement (el 1974), assistim a una recuperació general i reedició de les seves obres de folklore.
A Bellpuig, el col·legi públic porta el seu nom, l'institut de secundària "Lo Pla d'Urgell" agafà la denominació del setmanari que Valeri Serra impulsà des de la vila, i també s'hi va instituir el "Premi Valeri Serra i Boldú" al 1989 per a treballs inèdits de qualsevol aspecte de la cultura popular,[2] en les seves categories absoluta, i infantil i juvenil.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.