From Wikipedia, the free encyclopedia
Terrone (masculí) o terrona (femení) és un epítet de la llengua italiana amb el qual els habitants del nord d'Itàlia indiquen despectivament els habitants del sud d'Itàlia. Es testimonien diverses variants, molt esteses en las llengües regionals del del nord, com ara taron en piemontès, terún en llombard i llígur, tarùn en vènet i terón en furlà.[1] Als cantons italófones de Suïssa el terme a'utilitza amb un to despectiu per referir-se a tors els ciutadans de nacionalitat italiana, sense distinció geogràfica o regional.
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
El terme prové de terra, amb desenvolupaments historics no sempre clars,[2][3][4] i potser es lligava en el passat als noms de zones del sud com ara la Terra di Lavoro (a Campània) o la Terra di Bari i la Terra d'Otranto (a Pulla).[5] La paraula va ser registrada per primera vegada l'any 1950 per Bruno Migliorini, en un apèndix del Dizionario moderno d'Alfredo Panzini.[2]
Originalment tenía una conotació explicitament despectiva i racista, pero ha estat en part reivindicat per els meridionals, que ho utilitzan amb un significat de broma.[2]
Segons el Grande dizionario della lingua italiana (GDLI), el terme terrone deriva de terra, amb el sufix -one.[5] El Dizionario etimologico della lingua italiana (DELI) el defineix com un corònim referit a la Terra di Lavoro, és a dir, l'antiga Campània (Campania Felix), una vasta àrea de treball agrícola al Regne de Nàpols i de les Dues Sicílies, o a les altres "terre" (terme que designava algunes províncies) del Regne de Nàpols, com ara la Terra di Bari o la Terra d'Otranto.[2][5] La referència a la terra també s'explica de manera diversa pel GDLI com a "menjaterra", "persona de color de pell fosc, semblant a la terra" o "nativa de terres propenses als terratrèmols"; s'ha plantejat, en aquest sentit, que el terme "terrone" podria haver sorgit com una sincràsi de terre[moto] i [meridi]one (terratrèmol i meridió).[6]
El DELI dóna fe de la presència del cognom Terronus a partir del segle XIII a Caffa, una colònia genovesa en Crimea. El DELI també planteja la hipòtesi que indicava l'origen de la Terra di Lavoro i que estava connectat amb el terme castellà terrón ('sod'). A França, el cognom consta com a Terrón i en les variants Therond, Teron i Terrony.[2]
En determinats contextos, el "signore terrone" (lit. 'senyor terrone') també s'utilitzava en referència al terratinent proprietari de latifonds i de servants (anomenats com a "servo terrone", lit. 'serf terrone').[6] Ja entre les Lettere al Magliabechi, l'erudit bibliotecari Antonio Magliabechi (1633 - 1714) va escriure (CXXXIV-II-1277): «Són quatre setmanes. escrit a Vostra Il·lustre Senyoria i us he informat de la brutícia que ens fan aquests senyors Teroni en voler fer-nos fora de la festa de la presó, contra tota justícia i justícia, ja que tants anys he treballat per acabar-la, i ara que veuen el bon tracte, ho voldran per a ells mateixos".
A partir del segle XX, el terme "terrone" va començar a utilitzar-se al nord d'Itàlia per anomenar els originaris del sud d'Itàlia, amb especial referència als emigrants que buscaven feina. El terme es va estendre als grans nuclis urbans i camps del nord d'Itàlia amb connotacions sovint molt despectives i insultants, i és comparable a altres paraules en la llengua italiana que designen els treballadors agrícoles (com ara "villano", "zotico", "<i>burino</i>" i "cafone"). [2] [6] El terme "terrone" s'ha ampliat ara per incloure els mateixos toscans en la llengua dels habitants de les regions del nord de la Toscana.[2]
L'ús de la paraula "terrone" com a insult, i no com a terme etnogràfic, ha estat històricament font de malentesos,ja que la població del nord de la península italiana l'utilitza amb intenció ofensiva.[7] En una causa judicial de 2005, el Tribunal Suprem de Cassació va confirmar una sentència del jutge de pau de Savona que reconeixia la intenció discriminatòria d'una persona que utilitzava el terme per definir una altra persona, condemnant la primera a indemnitzar la part ofesa per danys morals.[8] Encara que el terme segueix sent en gran part percebut com a despectiu i racista, també ha estat sotmès a un procés de reavaluació i ús en clau identitària en broma per part d'alguns italians del sud, especialment entre els que van emigrar al nord.[2]
La paraula "terrone" hauria generat el terme d'estima terroncino, el diminutiu terroncello i, finalment, el despectiu terronaccio.[6] Bruno Migliorini en el sue llibre Parole e storia documenta que ja durant la Segona Guerra Mundial "fins i tot es va encunyar a Trento Terronia per indicar el sud d'Itàlia, el principal proveïdor de buròcrates i policies".[2] L'adjectiu terronico va ser encunyat per indicar "allò que concerneix als meridionals".[2][6] Terronese va ser encunyat per indicar la varietat meridional de l'italià.[2]
El terme terrone ha estat utilitzat sovint en la literatura italiana del segle XX per autors coneguts en diverses de les seves obres.
«E si te chiammane terrone t''e vantà nun he suffrì» , de la cançó Bravo Ragazzo de Nino D'Angelo.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.