companyia a Barcelona, Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Uriach és una companyia farmacèutica familiar catalana, fundada el 1838 per Joan Uriach i Feliu. Actualment, els principals càrrecs són: Enric Uriach i Torelló, president del Consell de Propietaris; Lluís Cantarell i Rocamora, president del Consell d'Administració; i Oriol Segarra, executiu en cap (CEO).[1][2]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | empresa negoci | ||||
Indústria | indústria farmacèutica | ||||
Història | |||||
Creació | 1838 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Executiu en cap | Oriol Segarra (2012–) | ||||
Lloc web | uriach.com | ||||
Joan Uriach i Feliu va néixer el 1824 a Sant Andreu de Palomar,[3] on el seu pare Joan Uriach i Prats hi tenia un molí, on treballava ajudat per l'hereu Josep. El 1838 va entrar com a dependent de l'adrogueria de Rafael Vilaclara i Euras, situada al núm. 6 del passeig del Born, davant de la basílica de Santa Maria del Mar.[4][5] Es va casar amb la seva cosina Josefina Uriach i Vallès[6] i van tenir onze fills, dels quals només sobrevisqueren quatre: tres nois (Joaquim,[7] Francesc,[8] i Trinitat) i una noia (Carme).[9][4][5]
El 1860 es va fer càrrec del negoci i cap al 1870 es va traslladar al Palau Dalmases (carrer de Montcada, 20), als baixos del qual tenia el magatzem.[5] El 1872, Uriach es va associar amb el farmacèutic Joaquim Alomar i Font sota la raó social Alomar i Uriach, dedicada a l'adrogueria a l'engròs.[4][5] El 10 d'octubre del 1889, un incendi al magatzem va provocar la mort de dos dependents i ferides greus a un altre.[4][5][10]
Joaquim Alomar va morir el 1890, i després de comprar la seva part a la vídua, Uriach va liquidar la societat i el 1891 va crear la societat comanditària J. Uriach i Cia, amb la participació dels seus tres fills barons.[4][5] El 1898, van obrir un laboratori al carrer del Baluard, 28, a la Barceloneta.[4][5] Tanmateix, les noves instal·lacions tenien diversos inconvenients i al cap de ben poc, es van traslladar al carrer del Degà Bahí, al Camp de l'Arpa.[4][5] Amb el temps, van obtenir la representació de diverses firmes estrangeres per a distribuir els seus productes.[5]
Joan Uriach i Feliu morí el 15 de juliol del 1907,[4] i el 1919, l'empresa va traslladar la seu al carrer del Bruc, 49[4] en un edifici de la seva propietat. Als baixos hi havia el despatx, magatzem i la venda, i als pisos superiors, habitatges de lloguer, que amb el temps passarien a ser oficines. En aquell moment, hi havia 60 treballadors.[5] El 26 de desembre del 1926, l'empresa es convertí en societat anònima, mantenint però el caràcter familiar en el seu accionariat. Comptava aleshores amb 125 treballadors, entre les quals hi havia un químic, 4 farmacèutics i 10 venedors.[4] A la dècada del 1930, l'empresa comercialitzava productes com la sal de fruites Bishop's o la Fosfatina Falières, entre d'altres.[5] El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, l'empresa va ser col·lectivitzada per la Generalitat de Catalunya, tot i que els treballadors van nomenar director Joan Uriach i Tey,[11] fill de Joaquim Uriach i Uriach.[4] El 1939, un cop acabat el conflicte, Uriach va rellançar el negoci amb la venda de comestibles i ultramarins,[5] i decidí de potenciar les activitats del laboratori farmacèutic,[4] reduint la fabricació sota llicència per dedicar-se a l'elaboració dels seus propis fàrmacs.[5]
El 1954 s'hi va incorporar Joan Uriach i Marsal, fill de Joan Uriach i Tey i recentment doctorat en Farmàcia. Amb ell, la companyia s'obrí cap a la recerca multidisciplinar (farmacèutics, químics, metges, veterinaris) i s'especialitzà en el sector de la salut.[5] Amb aquesta nova orientació, el negoci va anar creixent fins que es comprovà que les infraestructures existents (oficines i laboratori) eren insuficients, i d'aquesta manera, s'encarregà a l'arquitecte Manuel Ribas i Piera que erigís un centre d'investigació al mateix carrer del Degà Bahí, inaugurat el 1961 (vegeu Laboratoris Uriach).[5]
El 1968 es va inaugurar una fàbrica de primeres matèries a Sant Fost de Campsentelles, obra del mateix arquitecte i explotada per la divisió de Química Fina, que després passaria a ser la filial Urquima SA.[5] El 2002 es van concentrar les oficines, laboratoris, producció i logística (a excepció de les primeres matèries, que continuarien a les instal·lacions d'Urquima) en una única seu central, ubicada a Palau-solità i Plegamans.[5]
El 2005 s'hi van incorporar els germans Uriach i Torelló, la cinquena generació,[5] i la companyia va adquirir els laboratoris Diviser-Aquilea.[12]
El 2014, Uriach va adquirir la marca de productes comèstics Innovage a l'empresa madrilenya Laboratorios Phergal, i també la crema Halibut per a irritacions de la pell a la multinacional suïssa Novartis.[13] El 2015 va comprar Fisiocrem, un gel per al tractament de problemes musculars.[14] Aquell mateix any en va començar l'expansió internacional amb l'adquisició de la italiana Laborest, seguida el 2018 de la portuguesa Theralab, i el 2019 de la també italiana A.R. Fitofarma i Progine.[2] El 2020, va adquirir la marca de suplements alimentaris Ceregumil a Laboratorios Fernández Canivell de Màlaga, que en continuaria la producció.[15]
El 2021, Uriach va adquirir la companyia alemanya Sidroga, fabricant de productes naturals,[16] i aquell mateix any, va anunciar la venda del seu negoci business to business (que atorga llicències internacionals i fabrica genèrics per a d'altres companyies i que suposava el 30 % de la facturació)[17] al fons d'inversió madrileny MCH Private Equity, amb el suport de diverses family offices (és a dir, societats que en gestionen el patrimoni) catalanes. L'acord incloïa les dues plantes de la filial Urquima a Sant Fost de Campsentelles i Palau-Solità i Plegamans.[18][17] Fruit d'aquesta escissió fou l'empresa Noucor, que hi continuaria la fabricació, així com el trasllat de la seu corporativa a Sant Cugat del Vallès.[19]
El 2022, va adquirir la companyia romanesa Medimow, fabricant de complements alimentaris per a ginecologia i pediatria, i distribuïdora d'Uriach des del 2018.[19] El 2023, i per tal d'adquirir la farmacèutica francesa Ineldea, Uriach es va associar amb el fons d'inversió britànic IGC, que en té un 30% del capital.[2] El 2024, va adquirir la companyia alemanya de productes natuals Pascoe.[20]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.